Convivim esportivament és un projecte que pretén fer servir l’esport com a eina social
, sobretot en els barris més desfavorits. Cada setmana uns 2.500 nens i 150 monitors hi prenen part en algunes de les activitats. El projecte té un pressupost anual de 600.000 euros i ha tingut una gran acollida en els districtes de la ciutat des que es va iniciar, l’any 2012.
Què és?
El programa Convivim esportivament és un projecte d’intervenció social mitjançant l’esport. El que volen els promotors és incentivar la pràctica esportiva des d’un doble vessant: a les escoles i als instituts, amb activitats extraescolars i fora del circuit acadèmic i laboral.
Qui el gestiona?
El programa va néixer com a inspiració d’un altre que havia dissenyat la Fundació del Consell i que es deia L’esport ens fa iguals. Aquest projecte va començar a implementar-se a la zona nord de Nou Barris. L’any 2012 i producte d’una mesura de govern de l’Ajuntament de Barcelona, amb el vistiplau de tots els partits polítics, van crear aquest programa de titularitat municipal. La gestió la té la Fundació per l’Esport i l’Educació de Barcelona.
Com funciona?
Després de rebre les peticions dels diferents districtes
de Barcelona (hi ha programes a tots a excepció de Sarrià – Sant Gervasi), la fundació hi intervé. La idea és fer un projecte inclusiu en el qual els protagonistes siguin la pròpia canalla o joves, que són els que trien l’esport en qüestió.
Qui es beneficia?
Els primers són els nens i nenes que no tenen possibilitats econòmiques per prendre part en alguna activitat esportiva extraescolar. Però no són els únics. Les associacions de mares i pares i les famílies són un dels objectius clau perquè hi participen en la pràctica educativa. També els monitors perquè bona part són nens que havien participat en projectes anteriors. D’aquesta manera, l’esport pot servir com a una possibilitat laboral de futur i es converteix en un vehicle de reinserció social amb un component econòmic que es queda en el barri.
Quins esports es practiquen?
Convivim esportivament és multidisciplinari
. Hi ha entitats i escoles que tenen esports tradicionals com el futbol, el bàsquet o l’handbol, però també n’hi ha de minoritaris. Alguns com el “frisbee” -o disc volador-, el tamborí o el criquet són l’eix central del projecte perquè pertanyen a comunitats o zones concretes on aquests esports tenen més interès.
