L’Horta-Llagostera va ser un partit intens, molt intens. A més dels gols, el matx ens va deixar moltes altres jugades que moltes vegades passen inadvertides. Cops de colze, protestes als àrbitres, crits i indicacions des de les banquetes i l’alegria, l’alegria final dels hortencs.
La contracrònica
El joc de l’Horta desperta passions fins i tot entre els més joves. Salutació entre els dos entrenadors, sorteig i que comenci el partidàs de la jornada. El principi ha estat molt tranquil i els dos entrenadors s’ho miraven amb calma. Però a poc a poc la tensió ha anat apareixent.
“¡Fuertes! ¡Fuertes!”.
Morales demanava força i Luca Viale començava a deixar-hi el seu segell.
Però Oriol Alsina és tot tranquil·litat.
Fins i tot quan l’Horta planta una falta uns metres més endavant. Res a veure amb el seu segon.
“Es aquí. Mira la marca de la falta. Si està marcada a terra! Si us plau. Escolta, que hi ha 10 metres. És escandalós”.
El partit s’enduria i l’àrbitre havia de demanar calma a tothom.
I Viale seguia marcant territori… Tant que contagiava els seus companys. Morales no s’ha arronsat i el matx cada cop estava més calent. A Viale també li ha tocat rebre i ha hagut de sortir del camp. La polèmica ha arribat quan ha entrat perquè ho ha fet tallant un contracop de l’Horta.
“Això què és?”.
“No pot sortir del camp. No hi pot entrar”.
“Està fora del camp quan hi entra”.
“Linier, linier, no pot sortir del camp sense permís. Digues-li-ho, si us plau”.
La feina se li ha complicat al col·legiat i també al seu assistent. Els colzes han seguit volant i també les targetes. Alsina, que sap de què va la història demanava cap a un Viale hiperexcitat.
“Lucas, calla. Lucas. Lucas”.
Però després del gol de Moussa, fins i to el bo de l’Oriol ha acabat perdent els papers.
…
El pas per vestidors ha tranquil·litzat els ànims de gairebé tothom. Sabeu de qui, no? Doncs d’un Viale que s’ha posat la màscara. Diferent disfressa, però mateix tarannà.
…
Ben diferent és Narcís Barrera. Tot i la duresa del joc i el marcador, ha sortit amb un somriure a la cara. Fins i tot ha gosat fer brometes al central dels gironins. El bon ambient ha acabat amb el seu golet i una dedicatòria al més pur estil Messi.
Finalment, l’Horta ha remuntat en el temps afegit i la bogeria s’ha estès per tot el camp. No ha estat un dia fàcil per a ningú però serà difícil trobar més felicitat que la que hi havia a la plantilla hortenca al final del matx.
