Els partits igualats de la temporada passada entre el Logroño i el Barça són això, partits del passat. Avui, al Pavelló Quijote Arena, els navarresos no han estat ni gegants, ni molins de vent. La pèrdua del patrocinador Naturhouse s’ha afegit a una remodelació profunda de la plantilla amb fins a 10 baixes, que fa que els de Jota González ara mateix estiguin buscant la seva identitat. Tot i això, el partit ha començat igualat, amb un 2 a 2 ens els primers compassos. Només un miratge fins que entre N’guessan i Valero han obert una escletxa de quatre gols abans del minut 10. El 7 a 3 ha obligat Jota a demanar un temps mort que ha esperonat els seus homes. Ha estat foc d’encenalls, perquè tot i que han reduït la renda a dos gols, quan els blaugrana s’han posat les piles han sentenciat el matx amb un parcial de 7 a 1. Un col·lapse navarrès de 10 minuts sense marcar que ha sentenciat la final. Al descans, el Barça guanyava 17 a 11, gràcies als contraatacs blaugrana i a les nou pèrdues de pilota del Logroño. La segona meitat ha seguit la mateixa tònica i amb el Barça guanyant de vuit, Jota s’ha jugat les cartes i ha tret el porter jugador. La jugada no ha començat bé i els de Xavi Pascual han ampliat la diferència fins als 10 gols, però aleshores s’han bloquejat i un parcial de 0 gols a 5 del Logroño ha reduït la diferència a sis gols. Víctor Tomàs ha tallat l’hemorràgia i ha acabat d’enfonsar el Logroño. Finalment, 31 a 25, i el Barça que aixeca la seva sisena Supercopa seguida. La vintena de la secció, en el partit que eleva la ratxa de victòries consecutives en competició a espanyola a 159. Una exageració per a un equip que només té rivals a Europa.