(EFE) El FC Barcelona ha recorregut contra la decisió del jutge del cas Negreira d’investigar-lo per suborn en un escrit en què li retreu que estengui les sospites a les juntes que han dirigit el club des de l’any 2001, quan es van iniciar els pagaments a l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA).
El Barça demana a l’Audiència que revoqui el delicte de suborn
En un escrit a què ha tingut accés EFE, els advocats Cristóbal Martell i Marc Molins han recorregut davant l’Audiència de Barcelona la decisió del jutge instructor Joaquín Aguirre d’investigar per un delicte de suborn els pagaments del Barça a l’exvicepresident del CTA, en considerar que ostentava una condició equiparable a la de funcionari públic.
En el seu recurs, el Futbol Club Barcelona nega que Negreira pugui ser considerat funcionari ni tan sols a “efectes penals” i per això demana a l’Audiència de Barcelona que revoqui el delicte de suborn que el jutge va incorporar a la causa, de manera que la investigació prossegueixi només pel delicte de corrupció en l’esport que plantejava la denúncia inicial de la fiscalia.
Pels lletrats, la nova qualificació penal, “lluny de constituir un exercici d’estil estèril, pot arribar a produir un impacte molt rellevant en el curs i desenvolupament investigador del procés pel que fa a períodes temporals i persones investigades”.
Mirar enrere els últims 20 anys
En aquest sentit, l’escrit adverteix que la incorporació del suborn “posa un retrovisor que mira fins a l’any 2001, en què s’inicien els pagaments vinculats a José Enríquez Negreira i els seus mercantils”.
Això produeix, afegeix el recurs, “una mena d’elefantiasi processal en projectar una eventual condició d’imputat a altres juntes i a altres equips directius del Futbol Club Barcelona” independentment de quin sigui l’abast de la prescripció, que varia en funció del tipus de suborn.
“I aquest exercici d’eixamplament temporal i subjectiu de la causa s’ha d’evitar”, afegeix l’escrit, que advoca per delimitar la prescripció de la causa per evitar “posar un retrovisor a l’infinit en fets anteriors”.
Els advocats retreuen a l’instructor que estiri “molt més enllà de la interpretació extensiva els conceptes de funcionari públic a efectes penals” per evitar la “llacuna de punibilitat” en el delicte de corrupció en l’esport, que no es podria aplicar als directius federatius com Negreira.
Negreira no és funcionari ni a efectes penals
El recurs sosté així mateix que Enríquez Negreira no té la “condició de funcionari, ni funcionari a efectes penals, ni la seva activitat al Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) ostenta la naturalesa d’exercici de funció pública”, de manera que s’ha de descartar la imputació de suborn.
Segons els lletrats, l’investigat “ni és nomenat per disposició expressa i immediata de la llei”, ni ha accedit a la funció pública a través d’una elecció ni ha estat designat per una autoritat competent, supòsits que segons la seva opinió atorguen la condició de funcionari a efectes penals.
De fet, subratlla l’escrit, el mateix president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) que el nomena “no és autoritat a efectes penals ja que no té comandament, és a dir, capacitat i coacció per fer complir allò que s’ha manat, ni jurisdicció en la seva entesa com a capacitat per resoldre conflictes”.
“Doncs bé, si no ho és el president malament ho pot ser qui en depèn i a qui aquest nomena”, abunda el recurs.
Els advocats addueixen a més que de l’examen de la legislació esportiva es desprèn que “de cap de les maneres” el CTA participa en funcions públiques, sinó que es limita a “estudiar infraccions tècniques dels àrbitres de futbol que no estan previstes en el Reglament de disciplina esportiva”.
