El Club Natació Kallípollis va obrir portes el 1962 a la Piscina Sant Jordi i el 1972 es va instal·lar a Can Caralleu. Amb César Villegas, el seu president —que segueix al càrrec 50 anys després—, va portar la natació sincronitzada a Espanya i ha fet créixer aquest esport en totes les seves vessants, sobretot la coreogràfica. “Va ser un club pioner, als anys 80 va portar una entrenadora estrangera, va muntar una estructura i va posar molts recursos que altres clubs ni tan sols es plantejaven”, explica Núria Ayala, exnedadora del club i membre de la junta.
50 anys apostant per la natació sincronitzada
Actualment hi ha 300 nedadores i quatre nedadors d’entre cinc i 86 anys. Algunes fan natació sincronitzada de forma lúdica i d’altres, competitiva. Una de les marques de la casa és el planter i, per això, les 16 entrenadores del club també en van ser nedadores. “La transferència de coneixement és vital per mantenir el nivell del club”, assenyala Ayala. Les claus de l’èxit del Kallípollis són la innovació, la creativitat i, sobretot, l’excel·lència, tal com explica Bet Fernández, coordinadora tècnica: “Intentem arribar a l’excel·lència sigui quin sigui el nivell amb què ens trobem i a les noies que veiem amb potencial les encarem perquè vagin a l’alt rendiment”.
13 nedadores olímpiques
El Club Natació Kallípollis ha marcat el ritme de la competició espanyola des dels inicis i també ho ha fet en la vessant coreogràfica a escala internacional. És el club que té més nadadores olímpiques d’àmbit espanyol, 13, de les quals diverses han estat medallistes. Anna Tarrés, Gemma Mengual, Andrea Fuentes o Ona Carbonell s’han entrenat al club. Fins a l’any 1992, la majoria de les nedadores de l’equip nacional eren del Kallípolis i a partir del 2000 es va començar a diversificar amb la presència de nedadores de diversos clubs, com el Club Natació Sabadell o el Club Natació Granollers.
