En una entrevista a ‘El matí de Barcelona’, de betevé 91.0 fm, Amaia Gordóvil, professora dels estudis de Psicologia i Educació de la UOC i psicòloga infantojuvenil i familiar al centre GRAT de Barcelona, ha assegurat que “moltes vegades es col·loca a un nen l’etiqueta de TDAH, quan en realitat només és un nen mogut”. Creu que en aquest augment del diagnòstic hi tenen a veure factors com la baixa tolerància dels adults i la manca d’eines per fer front a determinades actituds o comportaments.
Alguns dels símptomes associats al TDAH són la dificultat per concentrar-se, seguir instruccions i ordres, estar assegut més de 10 minuts, tenir mostres d’impaciència i escassa tolerància a la frustració. Però, segons Gordóvil, no n’hi ha prou amb aquesta simptomatologia. Per arribar a aquest diagnòstic (que ha de fer un equip multidisciplinari de professionals), cal que aquestes conductes siguin molt repetitives, intenses i que es manifestin en més d’un àmbit. És a dir, que si un nen és molt mogut a l’escola però a casa no, això vol dir que no té TDAH. Pel que fa als tractaments, Gordóvil aconsella que sigui multidisciplinari, que tingui en compte els pares, els mestres i els infants, i també els metges i els psicòlegs, en l’abordatge del trastorn. En el cas dels infants, per exemple, la teràpia consisteix a modificar patrons de conducta mitjançant l’establiment d’un sistema de recompenses per a comportaments apropiats i de conseqüències negatives per als inapropiats. També se’ls ajuda a saber-se controlar i a organitzar-se.
Recupera aquí tota l’entrevista:
