Un cop reformats, els pisos es posaran a la venda, tal com anuncia un cartell penjat a la bastida de l’edifici. De moment, el vestíbul d’entrada ja està acabat i hi han instal·lat una escala de marbre nova. A l’interior dels pisos, com a la façana, els operaris continuen treballant.
En una entrevista a ‘El matí de Barcelona’, de betevé 91.0 fm, Òscar Llevot ha explicat que fa tres anys que hi viu. El contracte de lloguer se li acabarà al juliol, però els nous propietaris li han fet diverses ofertes econòmiques perquè marxi abans. Primer li van oferir 1.500 euros, després 2.000 i l’última oferta ha estat de 3.000 euros. Ell diu, però, que no vol marxar i que fins i tot es va interessar per comprar el pis. Li’n van donar l’opció, però la va descartar pel preu (més de 400.000 euros). Llevot ha explicat que ara paga uns 770 euros de lloguer i que no troba cap pis amb les mateixes condicions al barri. Diu que per un habitatge amb les mateixes característiques li demanen uns 1.200 euros mensuals.
Més enllà del seu cas concret, Llevot també ha detallat que a la finca queden encara 16 veïns, dels quals entre sis i vuit són llogaters a qui s’acabarà el contracte aviat. La resta, diu, són inquilins que fa entre 30 i 40 anys que hi viuen. Entre els qui tenen contractes de llarga durada, hi ha Josep Maria Larrégola, que explica que “ens van enviar una carta perquè perdonéssim les molèsties per les obres” i que ningú no els ha demanat que abandonin casa seva. El mateix li ha passat a un altre veí, que també es diu Josep Maria, que assegura que “sóc un llogater amb contracte indefinit i per tant no m’afecta”.
Sigui com sigui, oferir diners als llogaters a canvi d’extingir un contracte és, segons els experts, una pràctica legal, ja que un arrendament és un pacte entre privats i, per tant, només cal un acord entre tots dos per donar-lo per extingit. L’advocada Marta Legarreta explica que el que es fa en aquests casos és pactar-ne les condicions i que en cas que no hi hagi entesa, preval el contracte signat, que s’haurà de complir tal com es va pactar i pel temps que es va fer.
Recupereu aquí l’entrevista completa a Òscar Llevot:
