Una cel·la d’aïllament té una mida d’uns 3 x 4 metres, està totalment tancada i el reclús no hi té cap més estímul que comptar el pas del temps. Els estàndards internacionals prohibeixen que un pres estigui tancat en una d’aquestes cel·les durant més de 15 dies, pels efectes psicològics que pot comportar. Els presos hi arriben per una sanció o per una classificació, i només poden sortir-ne durant una hora i mitja al dia per compartir el pati amb un altre pres, i, per tant, no poden compartir un espai o una conversa en grup.
Les organitzacions que han engegat la campanya “21 hores d’aïllament” denuncien que aquest tipus de cel·les prioritza el càstig i “pot suposar un maltractament per a les persones”. Andrés García Berrio, advocat d’Irídia -una de les entitats que participen en la campanya-, ha lamentat en una entrevista a ‘El matí de Barcelona’ que “és un espai molt opac on les entitats de control i la majoria de professionals no tenim accés” i això, diu, facilita l’encobriment de conductes irregulars per part dels funcionaris. Per això insten el Departament de Justícia a substituir-les per “més seguretat” com per exemple càmeres de videovigilància o una dotació més alta de funcionaris.
Escolta l’entrevista sencera aquí:
