Julita Valls

treballava en un centre de menors i somiava tenir un pis gran per poder acollir nens algun dia. Quan va saber que Aldees Infantils s’implantava a Barcelona, s’hi va apuntar de seguida, i la van acceptar com a mare acollidora, fins i tot abans de fundar-se.

“Llavors encara no hi havia democràcia”, explica. “Els nens venien d’una manera lliure, per coneixences. Eren orfes i ens deien mare. La principal preocupació del fundador d’Aldees Infantils era que els germans no se separessin.

La Julita manté el contacte amb gairebé tots els nens que va acollir, 16 al llarg de 33 anys. Encara ara n’ajuda algun que ho necessita. Recorda com va començar tot, el 1968: “Hi havia molta il·lusió, ganes, joventut. Va ser un començament amb molt d’entusiasme. En alguns moments va ser dur, perquè les adolescències de nens que han tingut carències durant la infantesa són difícils. Però, malgrat tot, m’ha donat molta satisfacció. Ara que sóc gran, em sento molt feliç d’haver-ho pogut fer. I animaria tothom a fer acollida familiar, bé sigui a través d’Aldees Infantils o bé a casa seva, perquè poden aportar molt als nens.”

Escolteu la conversa completa amb Julita Valls aquí: