Quins mètodes fan servir els sindicats per comptabilitzar el seguiment que els treballadors fan de les convocatòries de vaga? El portaveu d’UGT, Miquel Àngel Escobar, explica que les federacions sindicals dels diferents sectors productius tenen presència a les empreses a través de la figura del delegat sindical. Aquests delegats recullen la informació dels diferents torns i jornades laborals. Escobar matisa que la informació en cap cas no pot ser 100% exhaustiva perquè moltes empreses no superen la xifra de 26 treballadors i, per tant, no tenen reconeguda la figura del delegat sindical.
En el recompte final UGT explica que hi afegeixen també els treballadors que estan fent serveis mínims, ja que s’entèn que aquests empleats “també donen suport a l’aturada”. Aquí rauria, segons el sindicat, la diferència entre les xifres que donen ells i les que dóna l’Administració. CCOO no coincideix en aquest punt amb l’altre sindicat majoritari i no comptabilitza els serveis mínims. Dolors Llobet és la portaveu del sindicat i explica que, a banda de recollir la informació aportada pels delegats sindicals també es fixen en altres indicadors, com ara el consum elèctric. “Aquesta és una dada objectiva, no es pot posar en dubte”. Llobet recorda que en la vaga general anterior hi va haver “un consum similar al del cap de setmana”.
I l’Administració què hi diu? El govern de la Generalitat xifra el seguiment a partir de les dades que rep de cadascun dels departaments i dels organismes que en depenen. En tots els casos es tracta de xifres referides als treballadors de la funció pública i, per tant, no són comparables a les que donen els sindicats, que engloben treballadors públics i del sector privat. Pel que fa a les dades que dóna el govern central, en el cas de les dues darreres convocatòries s’ha fet la mitjana entre les xifres que aporten les administracions local, autonòmica i estatal sobre els treballadors de la funció pública.
La visió de l’expert
En paral·lel als recomptes de sindicats i de l’Administració, Fernando Barbancho, professor del Departament de Dret Mercantil, Treball i Seguretat Social de la UB ho té clar: tant les dades que donen els sindicats com les de l’administració són “xifres panfletàries, no són tècniques”. Segons Barbancho l’únic sistema viable és esperar les dades de cotització a la Seguretat Social. Els treballadors que fan vaga són donats de baixa i d’alta a la Seguretat Social el dia de l’aturada. Aquestes dades es reflecteixen a la nòmina que es cobra el mes següent, però “no és fins a dos mesos més tard que les dades apareixen als barems de la Seguretat Social”.
Barbancho apunta que el consum de llum pot ser un indicador fiable, però hi ha altres variables que són difícilment contrastables. Cita com a exemples el cas dels autònoms i també de comerços i negocis que tanquen però que no se sap si ho fan per donar suport a la vaga o “perquè tenen por dels piquets”. El professor considera “impossible” que l’Administració doni dades fiables al final de la jornada de vaga. En tot cas, el govern pot “comptabilitzar l’assistència dels treballadors públics que fitxen a les empreses”, però ho té més difícil per accedir a les dades d’empreses i autònoms.
