El Cap d’Any del 2002 ens va portar una moneda nova, l’euro, que va arribar amb les calculadores convertidores i els cèntims. Més d’una trentena de sucursals bancàries de Barcelona van obrir excepcionalment l’1 de gener per omplir els moneders d’uns ciutadans que van acollir l’euro amb curiositat i amb sospites sobre la conversió dels preus. Es va fixar un període dos mesos de convivència entre la pesseta i la nova moneda i, tot i que va ser ràpida l’adaptació als cèntims molts anys després, encara hi havia gent que comptava en pessetes. També es va donar el cas d’un establiment del Congrés i els Indians que va acceptar pessetes, 15 anys després de ser retirades de circulació.
Adeu definitiu a la pesseta al darrer estiu
Amb la introducció de l’euro es va fixar el 31 de desembre del 2020 com el darrer dia per bescanviar les pessetes a euros. La pandèmia, però, va fer prorrogar aquest termini fins al passat mes de juny, quan es van poder veure llargues cues al voltant del Banc d’Espanya, a la plaça de Catalunya. I tot i això, es calcula que van perviure a butxaques i racons pessetes sense canviar per un valor d’uns 1.575 milions d’euros.
Un 69 % dels enquestats creuen que l’euro ha estat positiu
Amb motiu del vintè aniversari de la introducció de l’euro, la Comissió Europea ha dut a terme una enquesta en què el 69 % dels ciutadans de l’estat considera que l’euro ha estat positiu per al país, només una dècima per sota de la mitjana europea. La xifra s’eleva fins al 82 % en el cas de les persones que creuen que l’euro ha estat bo per a la Unió Europea.
Això pel que fa als ciutadans. El president de la Comissió d’Economia Internacional i Unió Europea del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Xavier Ferrer, considera que en el cas de Catalunya i Espanya, la situació econòmica seria pitjor a l’actual. “Si l’Estat espanyol, tot i estar a la Unió Europea, no hagués entrat a l’euro, hauria devaluat la moneda amb les crisis i la diferència econòmica amb els altres estats seria més gran”, afirma.
Aniversari enmig d’una inflació màxima
Aquest mes de desembre s’ha assolit la inflació més alta des de l’any 1992, amb una pujada rècord del 6,7 %. Els economistes com Pedro Aznar, professor a ESADE, consideren que l’escenari seria pitjor sense l’euro. La moneda única ha permès mantenir taxes d’inflació “molt reduïdes” en les darreres dues dècades.
L’euro ha sobreviscut diverses onades de crisis econòmiques i ara, el repte més important que té, segons alguns economistes, és fer front al domini dels Estats Units i la Xina en el mercat internacional.
Els canvis a les monedes i bitllets d’euros
En aquests vint anys d’euro, el Banc Central Europeu ha introduït algunes modificacions en els bitllets. El 2014 es va modificar el bitllet de 10 euros. Un any després, es va renovar el de 20. I el 2018 els de 100 i 200 euros.
Actualment sobre la taula hi ha el debat sobre la possible desaparició de, per una banda, les monedes d’un i dos cèntims, que cada cop s’estiguin posant menys en circulació. I per altra banda, els bitllets de 500 euros, sospitosos d’afavorir l’evasió d’impostos, i que es van deixar d’introduir el 2019 i cada any se’n retiren més.
