Els veïns quatre dels vuit habitatges de l’Ajuntament del carrer de Pons i Gallarza, al barri de Sant Andreu, són masovers des d’aquest dimecres, quan han signat el contracte amb l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació. “Estem molt contents. S’acaba una etapa i ara toca posar-nos, literalment, mans a la feina”, valora satisfet en Roger Ramírez, un dels veïns que es beneficiarà del projecte. Tot i això, considera que el procés ha estat massa llarg i ha generat molt de desgast al veïnat. És la primera vegada que s’implanta aquest model de contracte al parc públic d’habitatge de la ciutat.

Ens agradaria que no quedés com una cosa anecdòtica”
Roger Ramírez, masover urbà del carrer de Pons i Gallarza

Ramírez ha explicat a betevé que en les negociacions els ha costat molt sortir de les condicions més rígides que habitualment s’ofereixen als contractes de lloguer d’habitatge públic de la ciutat però després de totes les negociacions que han fet amb l’Ajuntament espera que el seu cas serveixi de model per altres iniciatives similars: “Ens agradaria que no quedés com una cosa anecdòtica”, ha dit. I ha afegit: “És una victòria i esperem que sigui una eina més per garantir que la gent no sigui expulsada de casa seva”.

Els volien fer fora de casa el 2017

El procés va començar fa més de sis anys quan els llogaters van fer públic que un fons d’inversions havia adquirit els habitatges i els en volia fer fora. En aquell moment van engegar la campanya “No marxarem” i van aconseguir convèncer l’Ajuntament perquè l’any 2020, exercint el dret a tanteig i retracte, comprés vuit immobles amb l’objectiu d’oferir un contracte de masoveria urbana als inquilins. Dels vuit habitatges només quatre han culminat tot el procés per obtenir finalment el contracte de masoveria urbana per una mitjana de 20 anys. La resta de cases que no s’han acollit a aquest model, mantenen els contractes de lloguer que tenien fins ara.

Fer reformes i pagar un lloguer

La iniciativa preveia que l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació s’encarregués d’algunes obres de rehabilitació de més envergadura. Així, durant aquest temps s’han arreglat les teulades i els desaigües dels habitatges i, properament, també s’instal·laran comptadors d’aigua individuals (de moment tenen un sol comptador per a tots els veïns).

Mentre duri el contracte de masoveria urbana, en canvi, els inquilins s’han compromès a renovar la instal·lació elèctrica i l’aïllament tèrmic de la planta superior de tots els habitatges, a més d’altres reformes que s’han pactat en funció de les necessitats de cada habitatge i els seus residents. El cost de les reformes es descomptarà del preu total del lloguer que s’ha pactat. De total del preu del lloguer, els contractes preveuen que el 30 % de l’import s’aboni de manera dinerària, és a dir, de manera habitual, i el 70 % en concepte d’obres de rehabilitació i manteniment.