Qui cobra la prestació per maternitat pot acabar pagant durant la baixa fins a 3.000 euros en concepte d'IRPF. Uns diners que, ara, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha obligat a retornar a una contribuent. Per justificar la decisió, el tribunal es remet a la llei de l'IRPF, que diu que "les prestacions derivades de tenir un fill estan exemptes de pagar l'impost". Això, malgrat que en el moment de redactar l'article no s'estava pensant en la prestació per maternitat, que es cobra durant 16 setmanes, sinó en altres ajudes com ara el xec bebè. El jutge pot fer, doncs, dues interpretacions: ROBERT GARCIA-CAIRÓ, exdelegat de l'Associació Espanyola d'Assessors Fiscals a Catalunya "Una, dir que la voluntat del legislador no és aquesta i, per tant, el que es produeix és una mala redacció en traslladar la voluntat a la llei; i l'altra és que aquesta llei volia donar l'exempció per maternitat donat que la família i la maternitat és un bé a protegir." El tribunal en qüestió va fer aquesta segona interpretació, però no vol dir que tots els jutges hagin de fer el mateix. SANDRA MESTRE, advocada del Col·lectiu Ronda "Quin problema hi ha? Que aquesta sentència no la podem extrapolar és d'un Tribunal Superior de Justícia de Madrid, per tant, afecta la persona que l'ha interposada i no la podem extrapolar a tothom." Tot i això, mentre no es canviï el redactat de la llei, que segons els experts podria passar aviat, el text diu el que diu i, per tant, els homes o les dones que hagin rebut la prestació per paternitat o maternitat en algun moment dels darrers quatre anys poden provar de reclamar-ho. I qui ho vulgui demanar haurà de fer tres passos: primer, reclamar a Hisenda, que pot trigar fins a un any a donar el "no". Després, acudir al Tribunal Econòmic-Administratiu Regional, que, segons els experts, tal com està de col·lapsat, pot tardar fins a tres anys a dir alguna cosa. I, per acabar, si l'organisme també denega la petició, s'ha de presentar el recurs judicial. Un procés que ja necessita advocat i que podria demorar-se uns dos anys més. Cinc en total, i això fa que molts contribuents es facin enrere. Tot i això, ja hi ha empreses i associacions que han començat campanyes informatives per ajudar a fer aquests tràmits.
La sentència no crea jurisprudència, afecta només aquest cas concret, però sí que obre la porta que més dones o homes facin la mateixa reclamació. Ho poden intentar totes aquelles persones que hagin cobrat la prestació per maternitat en algun moment dels últims quatre anys, malgrat que s’hauran de carregar, això sí, de paciència.
El procés no ofereix garanties i en alguns casos es pot allargar fins a cinc anys. El primer que cal fer és reclamar a Hisenda, que pot trigar fins a un any a donar una resposta previsiblement negativa. Després, toca acudir al Tribunal Econòmic-Administratiu Regional, que segons els experts, tal com està de col·lapsat, pot trigar fins a tres anys a dir alguna cosa. I per acabar, si l’organisme també denega la petició de devolució, s’ha de presentar, ara sí, el recurs judicial. Un tràmit que ja necessitaria advocat (els dos primers els pot fer un mateix) i que podria demorar-se uns dos anys més. Per facilitar-ho ja hi ha diverses associacions de defensa dels drets dels consumidors o cooperatives d’advocats que han engegat campanyes d’informació.
La font de la discussió rau en com està redactada la llei d’IRPF. L’article 35, apartat H, assenyala que les prestacions derivades del naixement del fill o adopció estan exemptes d’IRPF, però la qüestió és que no es va redactar pensant en la prestació per maternitat que es cobra durant 16 setmanes, sinó per altres ajudes com ara el xec bebè. Per això fins ara l’Agència Tributària ha estat negant aquesta possibilitat. Asseguren que la prestació de la discòrdia és contributiva (surt del que s’ha cotitzat a la seguretat social) i, per tant, està subjecta a l’IRPF.
Segons Robert Garcia-Cairó, exdelegat de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals a Catalunya, “això dóna peu a dues interpretacions: una, dir que la voluntat del legislador no és aquesta i, per tant, el que es produeix és una mala redacció en traslladar la voluntat a la llei; i l’altra és que aquesta llei volia donar l’exempció per maternitat donat que la família i la maternitat és un bé a protegir.” Aquesta segona interpretació és la que va fer al juliol el Tribunal Superior de Justícia de Madrid i amb la previsió que puguin incrementar-se les reclamacions d’aquest tipus, els experts ja preveuen que el legislador canviï el redactat de la llei per adaptar-lo al que realment vol que s’interpreti.
