Pot semblar la visita a un museu però no ho és. Almenys, no com els que coneixem fins ara. Es tracta de la joieria Orquídea, especialitzada en perles de Mallorca, i amb un espai dedicat únicament a l'exposició. Fa gairebé un any que els fundadors van decidir portar aquest nou concepte de botiga a la ciutat. SÒNIA AGUILAR, encarregada d'Orquídea "En lloc d'emportar-se un record d'Espanya s'emporta informació. Com es fan les perles, com és la nostra història..." "Hem après com es fa una perla i és un ambient molt bonic i acollidor." La demostració de com es feia una perla antigament és una altra dels atractius de l'experiència. Segons els propietaris, reben prop de 150 visitants al dia en temporada alta. Uns carrers més avall, hi ha el Museu Gastronòmic, en marxa des de setembre. Aquí es fan vermuts amb degustació i també s'hi poden comprar els productes, que, per cert, són tots d'origen català. CRISTINA MARIN, directora gerent del Museu Gastronòmic "Volem oferir experiència. Impartim activitats però que el client aprengui coses que desconeixia i venir a gaudir de la gastronomia catalana. Poden trobar vins, formatges. Preus raonables i honestos." Tot i disposar d'un espai d'exposició, també han de tenir les llicències corresponents per poder vendre com a botiga.
El fenomen no és nou, si bé són pocs els precedents. A la part baixa de la Rambla, on fins fa uns anys dominaven encara els sex-shops, n’hi va haver un, al número 17, que oferia la possibilitat d’entrar-hi i descobrir tota una gamma de productes picants diferenciats de la resta, col·locats com si d’una exposició permanent es tractés, que no estaven a la venda. Avui l’establiment ja no hi és (més amunt s’hi ha consolidat, renovat, el Museu de l’Eròtica), però el passeig més universal de la ciutat continua sent un aparador perfecte per captar l’atenció dels turistes, i el bon menjar hi té un paper important.
Des de fa una mica més d’un any, el Palau Nou de la Rambla acull el Jamón Experience, un espai divulgatiu -així l’anomenen- de 2.000 metres quadrats que convida els visitants a participar en tasts i degustacions, però que va molt més enllà: inclou també audiovisuals per donar a conèixer tant la història del pernil -producte gurmet per excel·lència que l’empresari Enrique Tomás ha contribuït a posar en un pedestal- com el seu procés d’elaboració. És una botiga museu, un nou concepte d’establiment que s’està imposant a Barcelona i que té sobretot un barri en el punt de mira: la Sagrada Família.
La presència massiva de turistes, dins i fora la basílica, ha canviat per complet el mapa comercial d’aquesta zona. Macrobotigues de records i tavernes “típiques” ocupen la majoria de baixos, i grans companyies tant estrangeres (Starbucks, Costa Coffee) com espanyoles (Lladró, Majorica) s’hi han fet un lloc. El Barça, com no podia ser d’una altra manera, també ha volgut ser-hi present amb una gran superfície -actualment tancada per reformes- davant la façana de la Glòria (Mallorca, 406), que repassa la trajectòria dels jugadors culers que han fet més fortuna. Se n’hi exhibeixen les samarretes i, a la planta superior, una mostra sobre el passat del club blaugrana -amb textos explicatius i objectes diversos- per a la qual no es disposava de la llicència pertinent, i això va dur l’Ajuntament a precintar-la temporalment.
L’alta joieria mallorquina suma últimament un nou inquilí prop del temple. L’Orquídea (The Pearl Museum) va aterrar-hi l’estiu passat, per voluntat del besnét del fundador, i no s’està de res: ha llogat un local immens (una antiga fàbrica-taller de bombes d’aigua) al carrer de Provença (núm. 467) i ha arribat a acords amb agències de viatges que li faciliten grups de turistes disposats a gratar-se la butxaca. “Només compra qui vol”, puntualitza Sònia Aguilar, l’encarregada, “però tothom s’endú almenys una experiència”. Es refereix a rebre una dissertació sobre els orígens de l’empresa mentre es recorre un ample passadís ple de panells que condueix fins al que pròpiament ja és la “boutique”. Allà també s’assisteix a una demostració “in situ” sobre com s’elaboren les perles orgàniques a partir d’un cristall anomenat opalina, procedent de les mines d’Alemanya, que es recobreix amb quanina, feta amb escates de peix. L’última parada és un conjunt de vitrines que contenen la “crème de la crème”: perles cultivades, extretes directament de les ostres, com ara les negres de Tahití; cadenes d’or, perles naturals australianes o collarets amb diamants no inferiors a 30.000 €.
La clau, per a moltes empreses, és disposar d’un gran espai que permeti fer realitat una proposta multidisplicinària com aquesta. Però tan sols unes poques se’l poden permetre a tocar de l’obra mestra de Gaudí. Emprenedors com la Cristina Marín han hagut d’optar, doncs, per indrets un pèl més allunyats. Però el propòsit és el mateix. Ella té 31 anys, és enginyera química i desitjava fer alguna cosa pel seu compte, vinculada a allò que més l’apassiona: la cuina catalana. Va formar-se a Barcelona Activa i en va sortir amb un certificat de viabilitat que un banc va veure amb bons ulls. El seu negoci (Diagonal, 322), obert al setembre, té un nom que ho diu tot: Museu Gastronòmic. Està molt orientat als turistes. Però que no es malinterpreti: “Venc autenticitat, vull que la gent s’endugui una idea clara de la qualitat i complexitat del que s’està fent aquí”.
Qui ve i demana sangria (n’hi ha que ho fan) “marxa satisfet i informat”, i probablement amb un Priorat sota el braç. Mitjançant una sèrie de plafons , el lector queda assabentat de per què tenim els vins, embotits, formatges, anxoves i torrons que tenim. Per no parlar de melmelades, galetes, xocolates i cava. El colofó pot ser un gran banquet a l’aula de degustació, obert també a la població local, una clientela potencial a qui la Cristina no gira l’esquena.
Aquesta distància física que separa la seva botiga museu de les multituds que s’amunteguen per admirar la Sagrada Família, la resolen en un altre establiment amb una repartidora de “flyers”. Militaria (València, 430) és l’últim comerç que s’ha afegit aquest nou concepte a l’alça. Amb una variant, el col·leccionisme, molt estès igualment al barri (Cavall de Ferro, Jordi Rubio Miniaturisme Militar o Can Tonet, destí ineludible per als tintinaires).
