El Bar la Plata està ubicat al carrer de la Mercè, al barri Gòtic, des del 1945. Amb els anys s’ha convertit en un dels llocs gairebé de pelegrinatge per a barcelonins i visitants. Les tapes són els reclams gastronòmics, però el bar disposa d’un personal que li afegeix un caliu especial. El més veterà és en Pepe Gómez. Treballa al local des del 1972 i acaba de complir 50 anys darrere la barra.
En Pepe, tota una institució al barri Gòtic
En José Gómez, en Pepe per a tots els “parroquians” del Bar la Plata, és un cambrer singular. El pare de la propietària actual li va oferir feina amb només 14 anys i des de llavors no ha canviat de professió. Recorda que els principis van ser molt durs rentant plats però, amb el temps, ja va “agafar-li estima”. Tanta, que sentencia: “M’hauran de treure d’aquí amb els peus per davant”.
M’hauran de treure d’aquí amb els peus per davant”
Al llarg de 50 anys darrere el mateix taulell, en Pepe ha vist desfilar molts clients, anònims i famosos, alguns dels quals però no va reconèixer al moment. Això li va passar quan Bono, el cantant del grup U2, va estar al bar. “El Bono que jo coneixia era en José Bono, el polític espanyol”.
“És el somriure del carrer de la Mercè”
A banda dels visitants ocasionals del local, hi ha molts que són clients habituals. Asseguren que, a més del menjar, el que els atrau és l’atenció dels cambrers i, en especial, la d’en Pepe. En Patrick Reyes fa 14 anys que freqüenta el bar. “Està bé tenir una persona que saps que estarà sempre de bon humor i que crida a tothom pel seu nom”. L’Elisenda Todolí el defineix com “el somriure del carrer de la Mercè“. Per a aquesta clienta, molt culer, “en Pepe és gairebé perfecte, la llàstima és que és del Reial Madrid”.
En Pepe és gairebé perfecte, la llàstima és que és del Reial Madrid”
Amb les quatre mateixes tapes des dels inicis
El Bar la Plata va obrir fa 75 anys amb en Josep Marjanet. Va començar oferint esmorzars de forquilla, però els seus hereus expliquen que va fer cas a un pescador de la zona que li va recomanar oferir tapes. El consell li va sortir bé, ja que el local és conegut pel “pescaíto”, la tapa d’anxoves i la de botifarra, i l’amanida de tomàquet i ceba. Són les quatre tapes que es van començar a servir als inicis i que s’han mantingut exactes fins a dia d’avui.
La Maria José Alirangues, cuinera des de fa més d’una dècada, explica que tothom els pregunta “quin és el secret perquè els ‘pescaítos’ estiguin tan bons”. Assegura que no n’hi ha cap, que s’arrebossen amb farina de blat i es fregeixen amb oli molt calent. “El secret és que els serveix en Pepe”, afirma la cuinera. “Tot i que és una mica rondinaire, és molt bon company i aporta molta alegria al local”.
