El govern català insisteix al Ministeri d’Habitatge que apliqui l’índex de preus de lloguers que va preparar la Generalitat (i que està publicat) en comptes de l’índex estatal, ja que defensa que així es rebaixarien més els preus del lloguer d’habitatges. Per això, ha enviat un requeriment a l’Estat, el pas previ a un contenciós administratiu a l’Audiència Nacional. El ministeri tindrà un mes per respondre.
Fonts del Departament de Territori asseguren que el Govern espanyol incompleix la mateixa llei estatal d’habitatge, que preveu una col·laboració amb les comunitats autònomes. La Generalitat reclama que es combini l’índex català i l’espanyol, ja que l’estatal inclou un rang amb un índex mínim i un de màxim.
Una combinació de l’índex català i de l’estatal per abaixar més els lloguers
La Generalitat recorda que Catalunya ja disposa del seu propi índex de regulació dels lloguers des del 2017 i ara planteja una combinació de tots dos índexs. Això suposaria que l’índex més baix dels dos seria el que s’aplicaria per al límit màxim del lloguer. El govern va elaborar un estudi a partir de prop de 17.000 habitatges de lloguer sobre els quals s’han aplicat els dos índexs.
Conclou que l’índex de referència català és més baix que l’estatal en el 79 % de la mostra analitzada i que en un 36 % dels habitatges es reduiria el lloguer en cas d’aplicar-se l’índex espanyol, un 54 % si s’apliqués el català i un 57 % amb una combinació de tots dos. A més, els lloguers afectats caurien un 3,5 % de mitjana només aplicant només l’índex estatal, un 6,4 % amb el català i un 6,8 % amb una combinació dels dos.
Carta de la consellera a la ministra
La consellera de Territori, Ester Capella, va enviar una carta a la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, el 7 de març en què lamentava que l’aplicació de l’índex català no estava prevista i que tampoc incloïa una “col·laboració” entre els dos índexs “com exigeix la normativa d’aplicació”. En concret, apunta a la disposició addicional primera de la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge, que estableix que es “promouran els mecanismes de col·laboració amb les comunitats autònomes”.
