Arribar a un bar o un restaurant a les 19 h i voler seure a fer una beguda amb els amics, però no poder perquè ja només permeten sopars a partir d’una hora concreta. O haver de fer un refresc en un temps màxim de 30 minuts per deixar la taula lliure per a un pròxim client. O haver de pagar un preu mínim per poder consumir-hi. Són situacions en què alguns barcelonins s’han trobat recentment quan han volgut fer parada per fer un beure, sobretot en zones turístiques de la ciutat; una pràctica que ha anat a més després de la pandèmia, amb la recuperació del turisme a Barcelona.
Alguns usuaris han rebutjat públicament aquestes pràctiques perquè, entre altres opinions, consideren que són negocis que van a buscar el turista i no pas el client barceloní. I destaquen que, en alguns casos, són condicions abusives: “Al carrer Blai, tres persones demanem tres cerveses i un parell de tapes i ens diuen que calia pagar 50 euros com a mínim“, narra un usuari. “Vam demanar un cafè i ens van dir que a partir de les 18 h només podíem consumir alcohol“, explica una altra clienta sobre un altre establiment.
30 minuts per beure o una sola hora per menjar
Aquí hi ha un altre exemple amb què s’ha trobat un equip de betevé: una terrassa que posa límits per fer una beguda, un temps màxim de 30 minuts, i que permet dinar o sopar en una hora i mitja com a màxim. La indicació està escrita a cada taula, en un missatge en castellà i en anglès.
Fins i tot hi ha indrets on, a l’hora de dinar o sopar, no es permet estar-se més d’una hora.
“Només per sopar” des d’abans de les 19 h
De fet, betevé ha pogut comprovar que hi ha negocis on, des d’abans de les 19 h, només es permet seure a la terrassa “per dinar o sopar”, tal com mostren els cartells en algunes taules.
També hi ha negocis que obliguen a dinar o sopar en horaris més normals per fer aquests àpats (per exemple, des de les 20 h). Un establiment de Gràcia que aplica aquesta mesura assegura que no tenen més remei que fer-ho perquè tenen limitat l’horari de tancament i, per tant, “han de prioritzar dinars i sopars”.
Arran d’algunes queixes a les xarxes, han sortit diverses veus queixant-se que han viscut situacions semblants en primera persona en punts com la Vila de Gràcia, Sant Antoni, Consell de Cent, Poble-sec, a tocar de l’Hospital Clínic i en algunes zones turístiques.
És legal aquesta pràctica?
Ara mateix, que un establiment de la restauració pugui decidir quant has de gastar com a mínim, quants comensals poden seure en una taula o quant temps pots ocupar una taula com a màxim no és il·legal. El secretari general de la Facua Catalunya, Gerard Hernández, deixa clar que no hi ha cap normativa que ho prohibeixi (tampoc cap que ho permeti o ho empari). Assegura que no és pas una pràctica generalitzada i que es concentra, sobretot, en zones preferentment turístiques.
En aquest sentit, aquesta organització de defensa dels drets dels consumidors no descarta moure fitxa si el fenomen s’acaba estenent al conjunt de la ciutat. Per la seva banda, el Gremi de Restauració no ha volgut pronunciar-se sobre aquestes pràctiques.
