Podria ser una oficina qualsevol, però én realitat és una mercat de compravenda de tones de diòxid de carboni. La idea és clara. Per llei, cada empresa pot emetre una quantitat màxima de gasos contaminants. A partir d'aquest límit, cada tona té un preu. És el que és coneix com a dret d'emissió. Una tona de CO2 equival a un dret d'emissió i aquest dret és pot comprar i vendre. Un cas pràctic, si una empresa pot generar com a màxim 100 tones de CO2 i finalment només en genera 80, pot vendre aquestes 20 tones que ha deixat d'emetre a una altra empresa que s'hagi passat del límit marcat. La idea és que les companyies puguin guanyar diners venent-se aquests drets, o sigui, emetent menys gasos. En definitiva, que ser més sotenibles, surti a compte. DEC ISMAEL ROMEO, director general de Sendeco2 "si una empresa emet menys, pot tenir guanys i reinvertir-ho". Aquesta borsa particular funciona per Internet i ja és la més important del sud d'Europa. Aquí, cada dret d'emissió funciona com una acció i el seu valor depèn de l'oferta i la demanda. En uns anys, adverteixen, participar-hi sortirà a compte, no només per a les empreses sinó per als usuaris particulars, que també poden invertir en aquesta borsa.
