Durant el judici, Josep Maria Huguet ha reconegut que havia creat un entramat de societats per invertir en borsa. Era una estructura totalment opaca, de manera que no se sabia qui hi estava al darrere. Així va guanyar desenes de milions durant els anys que van estar operatives. Uns beneficis que no volia declarar davant d'Hisenda per no haver de pagar impostos. I això que llavors ell era el màxim responsable de les inspeccions fiscals a Catalunya. Per això, havia de blanquejar centenars de milions de pessetes. I per fer-ho, hauria demanat ajuda a l'advocat Juan José Folchi. Huguet i l'exdelegat d'Hisenda a Catalunya, Ernesto Aguiar, li haurien portat els diners perquè els ingressés a Suïssa. A banda d'això, també se l'acusa d'haver fet els ulls grossos amb alguns empresaris catalans a qui s'hauria investigat i que avui, també s'asseuen al banc dels acusats. Pel que fa a les irregularitats en les inspeccions fiscals, avui Josep Maria Huguet n'ha donat totes les culpes als seus subordinats. Ha assegurat que ell no es revisava els informes que feien perquè segons ell, no era la seva feina. Caldrà veure què responen aquests treballadors d'Hisenda quan els toqui declarar perquè ells també estan acusats de frau. En total hi ha una quinzena d'imputats per aquest cas que s'enfronten a penes que sumen 116 anys de presó.
Huguet ha estat el primer a declarar en el judici a l’Audiència de Barcelona pel cas Hisenda. La Fiscalia demana per a ell 16 anys de presó. Josep Maria Huguet s’ha autoexculpat de la suposada trama per la qual alguns empresaris van subornar inspectors per estalviar-se impostos. Segons l’excap de la Inspecció Regional de l’Agència Tributària, eren els inspectors adjunts i els caps de cada Unitat Regional d’Investigació qui decidien les empreses a investigar, perquè ell mai s’hi negava. De fet, no s’investigava per iniciativa pròpia, només si arribava una denúncia o una proposta de la Unitat de Selecció i Comprovació.
Pel que fa als comptes que tenia a Suïssa, Josep Maria Huguet ha reconegut que els feia servir per blanquejar diners. I que, per fer-ho, va utilitzar la intermediació de l’advocat Joan Josep Folchi, també acusat.
Els delictes no han prescrit
L’Audiència ha dictaminat que els delictes que s’imputen a un total de 16 persones -entre les quals hi ha empresaris com Josep Lluís Núñez o Javier De la Rosa- no han prescrit pas. En línia amb la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, tres magistrats de l’Audiència de Barcelona han considerat que el període de prescripció ha de determinar-se a partir del delicte més greu, que és el de falsificació de document oficial per part de funcionari públic, penat amb 10 anys. Tenint en compte que els delictes investigats van acabar a mitjans dels anys 90 i que la investigació judicial va començar a finals de la mateixa dècada, la Secció Novena de l’Audiència considera que no es poden considerar prescrits.
