Els preus disparen el risc de pobresa a Barcelona. Segons un estudi liderat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans (IERMB), el risc de pobresa a la ciutat és més elevat que en altres poblacions espanyoles que, en canvi, parteixen d’una renda per càpita menor. És a dir, si només tenim en compte els ingressos, a Barcelona hi hauria 249.533 ciutadans econòmicament vulnerables, però si es té en compte els preus que paguem els barcelonins, la dada puja a 337.061. Això suposa un augment del 35,05 %.
Per contra, a ciutats com Llorca (Múrcia), Alcoi (el País Valencià) i Linares (Andalusia), el percentatge de persones en risc de pobresa es redueix en més d’un 20 % si es té en compte el cost de la vida, a més de la renda. En aquestes poblacions els ingressos són menors però, com que els preus també són més baixos, el resultat és que hi ha menys ciutadans vulnerables econòmicament.
La renda, un 18 % més baixa
Segons el mateix estudi, la renda familiar per càpita a Barcelona és un 18 % més baixa del que diuen les estadístiques oficials, si tenim en compte el cost de la vida en aquesta ciutat. Passa de 16.386 € a 13.477 €. Al conjunt de l’estat, Barcelona és la segona ciutat més perjudicada, només al darrere de Madrid, que, si es fa el mateix càlcul, veu com la renda per família baixa un 19 % respecte a les dades de l’Institut Nacional d’Estadística.
A l’hora d’explicar-ne els motius, el cap de l’Àrea d’Economia Regional i Urbana de l’IERMB, Vittorio Galletto, apunta a l’habitatge com la variable determinant. Això és perquè els pisos tenen un preu molt diferent segons la ciutat i són una despesa que no es pot evitar.
Un salari mínim diferent segons el lloc de residència?
Els responsables de l’estudi reivindiquen la importància de tenir en compte quin preu tenen les coses en cada zona a l’hora d’establir mesures polítiques com el salari mínim. Per Galletto, fer servir aquest indicador permetria “introduir mesures d’equitat ajustades a la realitat de cada territori”.
Si fixes un salari mínim de 100, per exemple, a Barcelona tindrà un efecte i en altres comunitats, com Andalusia o Extremadura, un altre”
Galletto remarca que fixar el mateix salari a tot arreu “pot semblar igualitari”, però apunta que en realitat no ho és. “Si no té en compte el que tu efectivament pots comprar, estàs penalitzant alguns ciutadans i, en canvi, beneficiant-ne d’altres”, conclou. L’estudi s’ha fet amb dades del 2018, les darreres disponibles segons els investigadors.
