Fa 30 anys que Patrícia Benejam visita el Mercat de Sant Antoni, però no n’és clienta. És una de les 12 tècniques de l’Institut Nacional d’Estadística a Barcelona. Tres cops al mes apunta escrupolosament el preu dels productes alimentaris que tenen més pes a la cistella de la compra, necessaris per calcular mensualment l’IPC, que es dispara un al juny i arriba al 10,2 %, la taxa més alta dels darrers 37 anys. Són els més representatius del consum familiar: “importantíssims com el pollastre, que es ven molt més que la gamba de Palamós”, apunta Benejam.

A tot l’estat hi ha 200 agents que recorren 29.000 establiments de 144 municipis, on es computen cada mes 210.00 preus. La recollida de dades presencial és especialment important als mercats, on cal saber el per què de les variacions de preus molt significatives (en el cas del peix poden ser a causa d’un temporal). A altres establiments, els agents miren i apunten la qualitat i composició de les peces de roba i els pesos nets dels productes envasats dels supermercats, per detectar una possible reduflació.

El pes de la restauració i els carburants

L’IPC serveix per saber quant varia el preu mitjà d’un producte (i també béns de consum) respecte al mes anterior, per això es fa una tria dels establiments més representatius dels municipis més rellevants. El pes de cada producte a la cistella es mesura a través de la despesa. “Les llars ens diuen en què s’han gastat els diners dia a dia a través de l’enquesta de pressupostos familiars“, ha explicat al ‘Via 15′ Ignacio González Veiga, subdirector general d’estadística de preus i pressupostos familiars de l’INE. Segons González Veiga, la restauració, els carburants, el vestit i l’alimentació són els sectors que tenen més representació.

Entrades i sortides de productes

L’IPC és un indicador viu. Els productes que hi formen part entren i surten al llarg dels anys. Han desaparegut, per exemple, el gènere que es ven a les merceries, la reparació del calçat o la neteja de vestits, que han deixat de tenir un pes específic en el dia a dia de la població. Els darrers anys han guanyat molt pes la telefonia mòbil, internet o el menjar preparat. Un dels últims productes en formar part d’aquest índex de preus són les mascaretes, i es mantindran mentre formin part dels hàbits de consum de la ciutadania.