Un 36 % de les persones de la diòcesi de Barcelona, és a dir, unes 950.000, tenen problemes per tenir un habitatge insegur o inadequat. Principalment, afecta les persones a l’atur o amb precarietat laboral, les famílies amb menors i els estrangers no comunitaris. Aquesta és una de les principals conclusions de l’enquesta que ha realitzat Càritas Barcelona i que s’ha inclòs dins de l’informe ‘La llar és la clau‘ que han presentat.
Pel delegat episcopal de Càritas Diocesana de Barcelona, Josep Matias, la causa d’aquesta realitat és triple: d’una banda, la consolidació de la desigualtat; de l’altra, el fet que la recuperació no arriba als qui pateixen una exclusió social severa, i, finalment, que el model socioeconòmic actual dificulta sortir d’aquesta situació. Tant és així, que la meitat de les persones afectades per l’exclusió residencial també pateixen de forma simultània una exclusió laboral.
Propostes per millorar la situació
Davant de tot això, Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona, ha reclamat una acció coordinada de les administracions, del sector privat i del conjunt de la ciutadania. “L’habitatge no es pot deixar a mans de l’oferta i la demanda“, afirma Busquets, sinó que “l’Administració s’hi ha d’involucrar”. En aquest sentit des de Càritas proposen fixar límits de preu de lloguer i augmentar les ajudes públiques per accedir a un habitatge. Demanen també que es rebaixin els requisits a l’hora de signar un contracte de lloguer, com ara que les fiances siguin d’una mensualitat. Afirmen que tot i tenir feina, moltes persones no poden accedir a un pis. Una altra de les dades destacades de l’informe és que mentre que a Barcelona, la meitat dels ciutadans dediquen més del 40% del sou a l’habitatge, la mitjana europea se situa només en un 25 %.
