La Maria Cinta Méndez ens presenta al programa ‘reset’ el cas de Stéphanie Vogel-Gómez, una dona francoespanyola de 53 anys que cerca feina. Nascuda a París, viu a Barcelona des dels 14 anys. Va estudiar secretariat internacional i, fins fa quatre mesos, treballava en una empresa de logística internacional al Port de Barcelona com administrativa.
La Stéphanie explica que ha passat “per totes les fases” perquè “el 13 de març ens van enviar cap a casa” i va estar dues setmanes fent teletreball. A l’abril, “ens van obligar a aturar-nos completament” i, després, “ja va començar l’ERTO“. I, finalment, al juliol, la van acomiadar amb l’argument que l’empresa tenia pèrdues d’un 70 %.
“No és com la crisi del 2008”
“Sí que sento una mica d’angoixa“, admet Vogel-Gómez, que subratlla que “aquesta crisi no és com la del 2008“. En aquella ocasió, recorda que també la va afectar perquè “el 2010 estava treballant en recursos humans al sector de la construcció i em va tocar de ple”, però aleshores “vaig trobar feina al cap d’un mes“, mentre que “ara veig que això no és com fa 10 anys i no pinta bé”.
Ofertes indecents
La Stéphanie diu que ha rebut algunes ofertes de feina, però que s’ha quedat molt sorpresa perquè, sovint, les converses “van derivant cap a propostes totalment indecents“. En aquest sentit, “és vergonyós jugar amb la necessitat i la desesperació de la gent, és decebedor”.
La traducció, una possibilitat
Parla cinc idiomes: català, castellà, anglès, francès i italià. Per això, malgrat que fa 25 anys que és en administració, busca feina en gestió o com a secretària de departament o de direcció, però també obre la porta a treballar com a traductora, si cal.
Morir amb les botes posades
Tot i tenir 53 anys, la Stéphanie confia en què no li faltarà la feina perquè “jo ja no treballo com als 20 anys, ara quan hi ha un problema ja veig la solució“. Per això, malgrat que té l’atur fins a l’abril de l’any que ve, diu: “Penso que no em jubilaré mai, moriré amb les botes posades“.
