GERARDO PISARELLO, primer tinent d'alcalde de Treball, Economia i Planificació Estratègica "És molt important per compartir pràctiques contretes i veure com es poden plantejar la inclusió de clàusules socials i ambientals en la contractació pública, com es poden resoldre problemes de gestió d'àmbit supramunicipal com és la municipalització de l'aigua, que es converteixi en un bé comú més accessible pel bé de la ciutadania. Per tant aquesta xarxa supramunicipal ens permetrà decidir de manera conjunta qüestions que no es poden resoldre en làmbit purament municipal de cada ajuntament de manera aïllada." JOAN SUBIRATS, catedràtic de Ciències Polítiques de la UAB "No és una economia només del mentrestant. És a dir, mentre tenim crisi això tira, però quan tornem a estar bé, ja no caldrà fer economia social i solidària. El que aquí s'està discutint és si vivim una època en la qual compartir arriba a ser més eficient i eficaç que competir." PATRICK DUGUAY, director general de la Cooperativa de Desenvolupament Regional del Quebec "Són molts els municipis que tenen la responsabilitat de millorar el benestar de la ciutadania. L'economia social és una mirada alternativa per assegurar a la vegada el desenvolupament econòmic i durable i la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. El que més m'impressiona a Catalunya és el pol extremament important de cooperatives de treball, i l'ús que la gent en fa per crear els propis llocs de treball. I aconseguir objectius personals com crear ocupació controlada, de qualitat i estable. Per mi, l'experiència de Barcelona és molt prometedora."
Tot i que en la Trobada Internacional de Municipalisme i Economia Solidària s’han intercanviat experiències que s’estan duent a terme a diferents ciutats del món, les ciutats catalanes han tingut protagonisme. Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Terrassa o Manlleu són alguns dels municipis que apostaran per canviar la mentalitat i aconseguir regles del joc més socials.
El primer tinent d’alcalde de Treball, Economia i Planificació Estratègica, Gerardo Pisarello, assegura que “hi ha alternatives en les maneres que ens han portat cap aquí a la crisi, en matèries com l’habitatge, el turisme responsable, el consum agroecològic, la rehabilitació urbana, l’energètica”. Pisarello afegeix que la Xarxa de Municipis “és molt important per compartir pràctiques contretes i veure com es poden plantejar la inclusió de clàusules socials i ambientals en la contractació pública, com es poden resoldre problemes de gestió d’àmbit supramunicipal com és la municipalització de l’aigua, que es converteixi en un bé comú més accessible pel bé de la ciutadania.” Creu que aquest front comú de municipis els permetrà “decidir de manera conjunta qüestions que no es poden resoldre de manera aïllada”.
Més enllà de les administracions locals, les iniciatives d’economia social i col·laborativa són iniciativa de ciutadans, i aquí és on la trobada ha volgut posar l’accent, però també incidir en el paper que hi poden tenir les institucions. Un exemple d’això són la cooperativa de ferralla que s’ha creat recentment a Barcelona o la moneda local que es vol impulsar.
El catedràtic de Ciències Polítiques de la UAB, Joan Subirats, explica que l’economia cooperativa té una llarga tradició a Catalunya i a Barcelona, “està molt més arrelada i pateix menys aquests processos de crisi i de deslocalització, és el que en diuen una economia més resilient”, assegura Subirats. Alerta, però, que “no és una economia del mentrestant, per fer servir mentre tenim crisi”, afegeixi que “el que aquí s’està discutint és si vivim una època en la qual compartir arriba a ser més eficient i eficaç que competir.”
Entre els experts internacionals que han assistit a la trobada hi ha Patrick Duguay, director general de la Cooperativa de Desenvolupament Regional del Quebec. S’ha mostrat molt interessat en les cooperatives de treball de Catalunya, per la qualitat dels llocs de treball que està generant, i creu que el camí emprès per Barcelona per apostar per l’economia social és molt prometedor.
