Entre el 2010 i el 2015 els contractes temporals signats pels residents barcelonins van pujar un 10 % i, en canvi, els indefinits van caure un 3,2 %. A causa d’aquesta tendència negativa la temporalitat afecta 122.000 treballadors de la nostra ciutat, que suposen el 22,8 % del total. D’aquests contractes, un 44,4 % duren menys d’un any i un 18,8 % no arriben a un mes.
Segons el govern municipal, el responsable principal és la reforma laboral aprovada pel Govern espanyol del Partit Popular el 2012. Malgrat que les previsions de l’executiu central apuntaven que la nova normativa estimularia els contractes indefinits, l’efecte ha estat l’oposat.
Si ens fixem en determinats segments de la població la situació és encara pitjor. Entre les dones, els estrangers, els treballadors poc qualificats i, sobretot, els joves, els índex de temporalitat s’enfilen. Ara mateix, la meitat del joves tenen treballs temporals.
L’excés de contractes temporals també afecta les administracions públiques. Segons l’Ajuntament, el 13 % dels assalariats municipals i el 18 % de la Generalitat es troben en aquesta situació. També al sector públic, a Sanitat i Educació, la temporalitat es mou entre 28 i el 36 %. En aquest sentit, el govern municipal denuncia que està lligat de mans per la denominada llei Montoro que limita la contractació pública.
A l’altra cara de la moneda hi ha els contractes indefinits que representen un 77,2 % del global i 536.000 assalariats. D’aquest grup, vuit de cada deu té contractes d’un any o més temps. Al marge queda el treball no declarat que inclou situacions de precarietat encara més greus.
