Oriol Amat és economista i professor per vocació. “Sempre dic a la universitat que pagaria per la feina que faig. Potser un dia el gerent em farà cas”. Amat, professor de la UPF i exrector d’aquesta universitat parla a ‘Disruptia’ de creativitat i jubilació, i diu que li agradaria seguir l’exemple de seu pare Joan Amat Solé, que va morir als 98 anys i que no es va acabar de jubilar mai. Als 88 anys va fer el grau de dret i va acabar el doctorat als 90 i escaig. “Del meu pare he après que tenim l’oportunitat de tenir diverses vides en una vida”.
No m’imagino jubilat, sinó fent coses a un ritme diferent. La clau és la salut”
Oriol Amat és conscient de la importància de la salut: una de les raons per fer un pas al costat com a rector de la UPF, l’any passat, va ser que tenia covid persistent. Feia mesos que dormia tres hores al dia i els metges li van aconsellar afluixar una mica. Com a rector de la UPF va impulsar una normativa que permet els professors continuar en actiu després de fer 70 anys. La majoria s’hi estant acollint, i no per una qüestió econòmica, perquè com que cobren la pensió no tenen una retribució econòmica. Tampoc no continuen amb la docència sinó que fan altres tasques, com per exemple fer de mentors o fer recerca i escriure articles. “Així no fan de tap a les generacions de professors més joves”. La seva idea quan es jubili és continuar col·laborant amb entitats civils, associacions i ONG. “M’imagino d’aquí a molts i molts anys amb bastó anant al col·legi d’economistes o a l’associació catalana de comptabilitat, ajudant amb el que pugui mentre hi hagi salut”.
