La segona oportunitat

L’altra família

Gairebé una quarta part dels residents de Barcelona, el 24,4 %, estan en situació de pobresa o exclusió social, segons l’enquesta sociodemogràfica de l’Ajuntament que inclou les persones que viuen per sota del llindar de pobresa –11.520 € nets anuals–. Les diferències de renda entre barris es van disparar durant la crisi, a causa de l’atur en sectors com ara la construcció. Una situació que el Samba Thioub coneix molt bé. Va arribar a Barcelona fa 18 anys i viu al barri del Besòs i el Maresme, uns dels quals té una renda familiar per càpita més baixa. La inserció laboral és un dels factors clau per lluitar contra la pobresa, un primer pas per dignificar les persones i poder sortir d’una espiral que sovint atrapa l’esperança. Entitats com IReS aposten per canviar el model pal·liatiu per combatre la pobresa a través d’un acompanyament, i així neix l’altra família.

“El més important per mi és el contacte amb la gent. A IReS som una família, qualsevol problema que tinc hi trobo ajuda, sense el seu acompanyament no me n’hagués sortit

El Samba és l’exemple de com la capacitat de supervivència i la responsabilitat familiar estimula la cerca de segones oportunitats. Participa en el programa d’inserció laboral Aferra’t i ara treballa d’ajudant de cuina. Domina el francès i l’anglès i somnia ser recepcionista d’hotel perquè li agrada el tracte amb la gent. És el més gran de cinc germans d’una família senegalesa i això vol dir que, per tradició, sempre s’haurà de fer càrrec de tots els germans. Com ell, milers de joves creuen el Mediterrani per trobar una segona oportunitat, una situació que en Samba veu inevitable mentre aquest continent sigui sinònim de fam i desesperança.

 

 


la dada

A Nou Barris, la població que es troba en situació de pobresa o exclusió social arriba a un 43,3 %. A Sarrià – Sant Gervasi, aquesta xifra és d’un 10,4 %

Què és la pobresa?

Les entitats catalanes d’acció social que treballen en primera línia reclamen polítiques estructurals per combatre la pobresa i l’aplicació de la renda garantida de ciutadania, una prestació social de mínims per afavorir una vida digna a les persones i unitats familiars que es troben en situació de pobresa. Sovint, les entitats socials topen amb els tràmits i els canvis de requisits per sol·licitar una ajuda, en el primer any de funcionament ja han aprovat 5.043 peticions que equivalents al 10 % de les sol·licituds tramitades.

Fer xarxa per combatre l’aïllament

El Rebost Comunitari a Sant Pere, Santa Caterina, la Ribera i el Gòtic és un exemple clar del canvi de xip que cal fer per evitar els carretons i les cues de recollida d’aliments i dignificar la recollida de productes de primera necessitat. El funcionament per punts, assignats en funció de la situació social i familiar,  permet als usuaris escollir els aliments que vulguin. Això sí, al darrere trobem una feina d’educació alimentària perquè si agafem productes més saludables gastarem menys punts.