En Víctor Baldoví és treballador del cinema Comèdia des del 1997. No coneix cap altra feina: va ser la seva primera oportunitat laboral i, fins ara, l’única. Tot canviarà després d’aquest diumenge, 14 de gener, quan apagarà els llums de les cinc sales per darrer cop. “Estic en xoc, és com si de cop i volta la persona més important de la teva vida i els amics més importants desapareguessin. Em quedo orfe i sol”, afirma aguantant l’emoció en una entrevista per a betevé.

Tant ell com la dotzena de treballadors que l’acompanyen cada dia es quedaran a l’atur. Alguns fa més temps que hi són altres, però tots senten que al número 13 del passeig de Gràcia hi tenen la seva segona casa. “Els meus companys són família”, admet en Víctor, que no dubta que mantindrà les relacions personals en el futur. I és que, 27 anys treballant al mateix lloc, dona per a molts records.

D’espectador a treballador

En Víctor coneix el Comèdia des que era petit. El seu pare el va començar a portar al que, en el futur, seria també el seu lloc de feina. “Des del primer moment va passar a ser el meu cine favorit“, relata. Quan ja es va fer més gran, Baldoví continuava freqüentant el Comèdia. Un bon dia va anar a veure la pel·lícula ‘El quinto elemento’. Semblava un dia més de tants. Però es va convertir en l’últim abans d’estar a l’altra banda de la taquilla. Tres dies després, el van trucar per començar a treballar de porter. “No m’ho creia, era un somni”. Als pocs mesos, va aconseguir el càrrec de projeccionista.

Darrer dia de feina: entre memòries i tristor

En aquest últim dia al Comèdia té clar que ha de mantenir la compostura i “com deia Chaplin, somriu”. És el sentit de responsabilitat i devoció que té per la seva feina i els clients. A més, repartirà les 200 entrades i estampes històriques que conserva entre els que vagin a les darreres sessions.

Un últim desig

Encara no sap què s’hi farà en aquestes instal·lacions. Tot i això, l’esperança és l’ultima cosa que perd: “M’agradaria que a l’última sessió vingués alguna persona o empresari i digués: ‘Tranquils, he comprat el Comèdia, serà cine o teatre i tots continuareu treballant'”.