(ACN) ‘Encara hi ha algú al bosc‘ retrata la violència sexual contra les dones a la guerra dels Balcans a la Sala Petita del TNC des d’aquest dijous fins al 7 de febrer. L’obra, amb dramatúrgia d’Anna Maria Ricard Codina, està dirigida per Joan Arqué. El director de l’obra ha dit que “no és només un drama i prou perquè hi ha llum i lluita”.
L’obra, que Ariadna Gil ha definit com una “bufetada”, s’ha presentat a la Model de Barcelona, que acull l’exposició que porta el mateix títol de l’obra del fotògraf Oriol Casanovas. L’espectacle i la mostra ‘Encara hi ha algú al bosc’ formen part d’una iniciativa de l’equip de Cultura i Conflicte, que també inclou un documental de la periodista Teresa Turiera-Puigbò i el realitzador Erol Ileri.
Ha acabat la guerra per als supervivents?
‘Encara hi ha algú al bosc’ se situa a mitjans del 1992 mentre Barcelona celebrava eufòrica els Jocs Olímpics, a tot Bòsnia i Hercegovina milers de dones veien trencada la seva vida a causa de la guerra. El novembre del 2020 va fer 25 anys que va acabar oficialment aquella guerra, en què entre 25.000 i 50.000 nenes i dones van ser violades com a estratègia de neteja ètnica, un fet que, per primera vegada, va ser considerat com a crim de guerra i crim contra la humanitat pel Tribunal Penal Internacional per l’ex-Iugoslàvia. “Els focus i les càmeres ja no hi són. Però, ha acabat la guerra per a les supervivents i per als fills i filles nascuts d’aquelles violacions?”, es pregunten.
Història de superació
Arqué ha assenyalat que el projecte interpel·la als anys 90, però també parla de l’actualitat. “Ens interpel·len des de l’ara”, ha assegurat. El director de l’obra ha dit que “no és només un drama” i prou perquè hi ha llum i lluita. “No es consideren víctimes, sinó supervivents, i això per nosaltres és un exemple de coratge i de com fer les coses. És una història de superació”.
Anna Maria Ricard Codina, dramaturga, ha explicat que a l’obra es dona veu a les dones supervivents, als fills de dones violades i ha recalcat que el que es diuen en escena i expliquen són “realment les seves paraules, són paraules que els van dir en entrevistes. Les diem tal com les van dir, com és de dur explicar segons quina històries”, ha afegit.
L’obra compta amb Montse Esteve, Judit Farrés, Ariadna Gil, Erol Ileri, Òscar Muñoz, Pep Pascual i Magda Puig, entre els seus intèrprets.
Per la seva part, l’actriu Ariadna Gil, una de les protagonistes de l’obra, ha destacat que és “una bufetada al pensar que aquestes coses continuen passant”. El muntatge, ha apuntat, té la “cruesa i duresa” del que significa per a aquestes dones i una societat aquesta guerra.
Exposició i documental
A més de l’obra, la proposta de l’equip de Cultura i Conflicte inclou una exposició fotogràfica a la Model d’Oriol Casanovas. En declaracions a l’ACN, Oriol Casanovas ha explicat que la mostra tracta sobre la violació com estratègia de guerra i les circumstàncies que es van donar a Bòsnia, on moltes dones van ser segrestades. Per una banda hi ha plafons que relaten la històries de tres dones i dels fills nascuts de les violacions i, per altra, una estesa de llençols que simbolitzen les barreres antifranctiradors que se situaven a Sarajevo i les dones que van ser assassinades i silenciades.
El projecte també inclou un documental, que es va projectar aquest dilluns al CCCB de la periodista Teresa Turiera-Puigbò i el realitzador Erol Ileri. El documental proposa una reflexió sobre la guerra a Bòsnia i Hercegovina a partir dels testimonis de les dones que van sobreviure a les violacions i dels fills i filles nascuts d’aquestes relacions forçades. El documental s’emetrà al programa ‘Sense ficció’, de TV3, aquest dimarts.
