Que se’n fan dels objectes perduts que es troben en un teatre? El SAT! recull cada temporada desenes de peces de roba, complements i altres objectes curiosos. Totes les peces de roba es porten al contenidor de recollida de la parròquia de Sant Pacià i les ulleres graduades a una òptica del barri perquè tinguin una segona vida.
La roba i les ulleres graduades
La gestora del SAT!, Montserrat Puga, és l’encarregada de classificar i guardar tots els objectes que els espectadors obliden al teatre al llarg de la temporada. Totes les peces que es recullen es guarden durant una temporada al magatzem del teatre en espera que els propietaris les reclamin. “Els objectes els guardem en una caixa gran que tenim. Si ningú no els reclama, els donem una segona vida perquè no es poden ni quedar aquí per sempre ni es poden llençar”, diu Puga. Normalment, quan acaba la temporada, ella mateixa s’encarrega de seleccionar els objectes. “Tota la roba la portem al contenidor de Sant Pacià. Allà, els voluntaris de la parròquia seleccionen la roba que es pot aprofitar i la que no va a parar a una empresa que es dedica a reciclar el tèxtil. Amb les ulleres graduades fem el mateix i les porto a una òptica“.
Objectes perduts i també curiosos
De tots els objectes oblidats al teatre municipal de Sant Andreu, la majoria són roba i complements però, de tant en tant, també s’hi troben objectes curiosos. “Aquesta temporada hem trobat un inhalador i algun mòbil”. Puga explica que els mòbils els venen a buscar ràpid. En el cas de les targetes de transport T16, explica que intenta trobar els titulars. “Truco a TMB i dono el nom i el cognom de la persona perquè localitzin la família”.
“Aquí no llencem res”
La responsable dels objectes perduts té moltes anècdotes. “Un cap de setmana un nen va perdre una manteta d’aquelles que porten el nadons. Ens va trucar la mare desesperada perquè el nen no havia pogut dormir en tota la nit sense la manta. I la vàrem trobar i la va poder venir a buscar”. Puga també explica que fins i tot una vegada es vaig trobar una ungla postissa pintada. “Ningú no la va demanar, però tot i així va estar guardada tota la temporada. Aquí no llencem res”.
