( ACN / Redacció) La Sala Hiroshima tancarà portes definitivament aquest divendres i posarà fi a sis anys d’exhibició de propostes independents de totes les disciplines, principalment internacionals. L’espai es va inaugurar el 2015 al carrer de Vila i Vilà, al Poble-sec.
La decisió estava anunciada fa un any, temps suficient perquè el fundador i director, l’argentí Gaston Core, afirmi que s’acomiada “bé, sense deutes, ni retrets” a la propietat de l’immoble, que el vol recuperar per a altres usos. “Està bé que els projectes sàpiguen tancar”, diu a l’ACN, “l’important és que aquest s’ha mantingut sempre fidel a la seva naturalesa, a la seva visió”. Core confia que l’experiència “quedi en la memòria de la ciutat” i també que en el futur hi hagi més eines perquè projectes com aquest no acabin així.
La sala del Poble-sec va començar a acomiadar-se ja aquest dijous i abaixarà la persiana per última vegada aquest divendres. Aquests dos dies, Gaston Core ha decidit reposar el solo de dansa ‘The very last northern white rhino’, a càrrec del ballarí Oulouy, que és una coproducció amb el Grec que va estrenar en aquest mateix espai l’estiu passat dins del festival. És una proposta “estètica” per dir adeu, comenta el director de l’obra a l’ACN, “perquè respon al que ha sigut Hiroshima aquests anys i, a més, està inspirada en una història d’extinció i celebració de la vida i de la dansa”.
L’altra proposta, només aquest divendres a la tarda, és una sessió oberta al procés de treball de ‘Chorus’, una coproducció amb Dansa Metropolitana que s’estrenarà en la propera edició del certamen en col·laboració amb Shreyashee Nag Dance Company i el Núpura Dance Center.
Adeu anunciat
La Sala Hiroshima va anunciar l’octubre del 2020 que deixaria l’emplaçament actual al carrer de Vila i Vilà de Barcelona a finals d’aquest 2021, després que la propietat els anunciés que volia recuperar l’espai. Després d’alguna temptativa frustrada per reproduir l’esperit d’Hiroshima en un nou local, Core ha optat per centrar-se en la seva carrera com a creador.
“És una pena que tanqui, per la seva localització i per les característiques arquitectòniques de l’espai”, lamenta el gestor a l’ACN. Tot i així, no vol fer “retrets” a ningú, ni als propietaris ni a les administracions públiques pel desenllaç de la Sala Hiroshima.
Això sí, Core espera que aquest desenllaç serveixi perquè, en el futur, projectes com aquest “trobin les eines” que els “donin suport degudament”, o en tot cas que els “estimulin”. “Ara ho tanquem, amb estima i amb el comiat que mereix; i esperem que vinguin aventures encara millors”, s’acomiada el coreògraf i fins aquest divendres director de la Sala Hiroshima.
