Pink Floyd
en directe ja era sinònim de gran espectacle tecnològic als anys setanta i aquesta gira no defrauda. So quadrifònic, un dels distintius dels Floyd, potent equip de llums, i uns audiovisuals molt elaborats, ja des del primer tema ‘Breathe’. El repertori ha seguit amb un grapat més de temes de “The Dark side of the moon” (‘Time’, ‘The great gri in the sky’), disc de capçalera de la gira. Només sis cançons són de Waters en solitari, del seu recent “Is this the life you really want?”. El veterà artista ha actuat una mica com a director d’orquestra, deixant molt protagonisme als músics que l’acompanyen. Menció especial pel duet de veus de Jess Wolfe i Holly Laessig, a l’altura que requereixen alguns dels passatges més memorables dels discos de Pink Floyd.
Un Roger Waters combatiu
A la segona part, amb repàs inicial al disc “Animals” —i entrada en escena d’inflables gegants emulant les xemeneies de Battersea Power Station de la portada— l’espectacle ha pujat de to pel que fa a la denúncia i la crítica. El tema ‘Pigs’, per exemple, ha sonat amb imatges de Donald Trump amb cos de porquet. Més endavant amb el mític ‘Money’ de fons, han aparegut imatges de mandataris europeus com Mariano Rajoy, Angela Merkel, Vladimir Putin, o Silvio Berlusconi. El concert, que s’ha acabat amb el tema ‘Comfortably Numb’ i pluja de confeti , dura més de dues hores i inclou 24 temes sense bisos. A més dels temes esmentats han sonat també ‘Wish you were here’, ‘Welcome to the machine’, ‘Another brick in the wall’, ‘Us and them’ (que posa títol a la gira), ‘Brain damage’ o ‘Eclipse’.
