Roger Julià
és actor de teatre i, just abans de l’esclat de la pandèmia del coronavirus, estava treballant en “tres gires de tres espectacles” i “la preproducció d’un xou bastant gran que havíem d’estrenar a l’agost”. I recorda que, “de cop i volta, veus com tot, de mica en mica, cau”. És una situació que defineix com “el surrealisme, l’absurd”.
“En àmbit econòmic, és un drama”
, explica Julià, que s’identifica com “un cas bastant paradigmàtic“. Segons explica, acostuma a donar-se de baixa dels autònoms quan es troba entre dos projectes “perquè no em surt a compte pagar els 300 euros”. I aquesta és la situació en què es trobava a mitjans de març, per la qual cosa “no he rebut cap ajuda”, es lamenta.
Futur incert
Assegura que, al cap de menys d’un mes, es va adonar que “continuar vivint sol, amb un fill, en un pis de Barcelona i sense cap ingrés és inviable”. Per això va decidir deixar el seu domicili de lloguer “abans de quedar-me a zero euros”.
De cara al futur, tot i la “incertesa”, se sent amb “sort” perquè li continuen fent propostes de feina de cara a l’any que ve, uns projectes que, diu, “em donen una mica d’aire”.
