(ACN/Redacció) Fidel a la incorrecció política i fent gala del seu to mordaç i transgressor, Ricky Gervais ha pujat a l’escenari de l’Auditori del Fòrum de Barcelona aquest dijous al vespre per presentar el seu últim monòleg, ‘Armageddon’. L’espectacle especula sobre el final de la humanitat, pretext que permet al popular còmic britànic abordar aspectes com la cultura de la cancel·lació o la llibertat d’expressió. Com ja va passar amb el xou anterior que va estrenar —’Supernature’, que també va passar per Barcelona el 2019—, Gervais enfila un gag rere un altre parodiant, sense filtres, temàtiques com la immigració, la discapacitat, l’abús i el matrimoni infantil, els col·lectius LGTBI, l’Holocaust, l’ecologisme, les religions, la pobresa o el sensellarisme.
En anglès i sense subtítols ni traducció
Mestre de cerimònies dels Globus d’Or, conegut també per la seva feina a les sèries ‘The office’ i a ‘After life’, Ricky Gervais ha pujat amb retard a l’escenari barceloní presidit per focus vermells i una gran ‘A’ daurada entre crits, xiulets i aplaudiments vestit de manera informal. Ha començat just després un monòleg àcid i al límit de la metacomèdia, íntegrament en anglès i sense subtítols ni traducció.
Durant poc més d’una hora i mitja el popular actor, guionista i productor ha imaginat com podria acabar la humanitat, a qui ha qualificat de “simi narcisista religiós. Vaja, un americà”, després que durant mil·lennis hagi ofert a la naturalesa una excusa per tornar-s’hi.
Ironia sobre els polítics
Un dels moments més hilarants del xou i que ha aixecat més rialles entre el públic ha estat quan ha ironitzat sobre els polítics que aconsegueixen aplaudiments només clamant a les multituds allò que volen escoltar, obviant de manera voluntària allò que ell mateix estava fent davant d’una platea devota.
Quan ha acabat l’espectacle, Gervais ha marxat de l’escenari i, un minut més tard, hi ha tornat per consolar els assistents, a qui ha assegurat que no s’havien d’avergonyir d’allò que els feia riure, perquè era incontrolable, de la mateixa manera que no es poden filtrar els pensaments que a un li venen al cap. Les rialles i els aplaudiments d’un públic dret al ritme de ‘What a wonderful world’ han posat el punt final al xou.
