setembre septembre català

Ja som en el novè mes de l’any i potser ets dels qui dubta precisament sobre com s’escriu: setembre o septembre? Són les dues opcions vàlides? Aquest dubte ortogràfic, força estès entre els parlants, pot tenir l’origen en la confusió català-castellà. A continuació et detallem la forma correcte, l’origen de la paraula i també el perquè d’aquest dubte.

‘Setembre’ en català, no pas ‘septembre’

En català, la forma correcta és sense la p, és a dir, setembre. En canvi, segons la RAE, en castellà són vàlides tant la forma septiembre com setiembre, tot i que en registres formals és preferible la forma amb p. 

D’on prové ‘setembre’?

El nom setembre prové del llatí september, septembris, septembre. En l’antic calendari romà, era el setè mes de l’any, fixat com el novè mes durant el segle V aC. El calendari començava el març (martius) i seguia amb aprilis, maius i junius. A partir d’aquí, els altres mesos anaven enumerats: quintilis, sextilis, september… Després s’hi van afegir ianuarius i februarius, que donen lloc als 12 mesos actuals. 

Aquesta p és present en algunes llengües romàniques com el castellà (septiembre), el francès (septembre) o romanès (septembrie), però s’ha perdut en català (setembre), occità (setembre), asturià (setiembre), gallec (setembro), italià (settembre) o portuguès (setembro).