El Tony és un redactor d’un diari local que tracta d’assimilar la mort de la seva dona. Malgrat pensar en suïcidar-se i flirtejar amb drogues dures, el que més li serveix per tirar endavant és dir-li a la gent les coses més desagradables. Tenir cura del nebot, el pare i el gos és l’únic que el manté ancorat a la vida.

El creador

Des del seu primer èxit, ‘The office’, ara fa gairebé 20 anys, el nom de Ricky Gervais va acompanyat de qualificatius com transgressor, salvatge o sense pèls a la llengua. I els seus monòlegs, altres sèries com ‘Extras’ i ‘Derek’ o les seves aparicions presentant els Globus d’Or ho han anat ratificant. A ‘After life’, hi dona continuïtat i hi afegeix també capes de drama i emoció en primera persona.

Personatges simpàtics envoltant un protagonista complicat

De tan sols 6 capítols de menys de 30 minuts, la sèrie comença amb el Tony totalment enfonsat. Això, sumat al fet que no para de parlar d’ell i d’insultar tothom, fa que sigui una mica difícil d’entrar-hi. Ara bé, el personatge també és molt dur amb si mateix, i el moment en què es troba fa que, inevitablement, se li tingui certa empatia. Només se’l veu afectuós quan cuida el seu pare, el seu nebot i el seu gos.

La resta de personatges gira al seu voltant, però tots acaben tenint un moment de protagonisme, ja sigui el seu cap que també és el seu cunyat, el carter que li llegeix les cartes, el company de feina que aguanta estoicament el seu mal humor, l’amic i “camell” particular o la infermera del seu pare. En certa manera, la sèrie acaba sent també una reivindicació de la vida de la gent senzilla dels pobles.

‘After life’ no sempre és tan subtil com desitjaríem i, sovint, és molt autocomplaent amb la intel·ligència i comicitat del protagonista, però la constant barreja d’humor descarnat, drama sense sentimentalisme, homenatge a la quotidianitat tranquil·la i el trajecte vital del Tony, ens acaba atrapant i deixant pòsit. Gràcies a la seva bona acollida, Netflix ja n’ha estrenat una segona temporada.