Marina Rossell s’ha muntat un petit estudi a casa per poder treballar en el seu nou disc, que girarà al voltant del pensament i la complexitat de l’èsser humà, així com de la psicologia de les emocions. La cantant ho ha explicat durant una entrevista per videoconferència amb l’Andreu Rami al programa ‘reset’, de betevé.
Rossell, que ha hagut de cancel·lar tots els seus concerts des de l’inici de la pandèmia, no preveu poder tornar als escenaris, com a mínim, fins l’agost. En aquesta conversa, ha reflexionat sobre la situació actual.
El primer impacte
Marina Rossell recorda que l’inici de la pandèmia va ser “als voltants del 8 de març” i que, aleshores, “hi havia molta psicosi“. Va ser per això que va decidir no anar a la manifestació del Dia de la Dona: “Hi he anat cada any”, ha explicat, però “aquell dia no hi vaig anar perquè tenia molt cansament, venia d’uns quants concerts i estava rellegint ‘La peste’, de Camus“.
Jo he anat cada any a la manifestació feminista del 8 de març, però aquell dia no hi vaig anar perquè ja hi havia molta psicosi
La pesta, el còlera i la covid-19
“Totes les pestes han suposat un canvi per a l’ésser humà“, assegura Rossell, que també ha recordat que “amb el còlera hi va haver una crisi similar a la d’ara“. En aquella ocasió, diu, “es van enderrocar les muralles” i es va expandir la ciutat, la qual cosa va donar lloc a la creació de l’Eixample.
El cas de la seva germana
La cantautora també ha explicat que ha viscut la covid-19 de molt a prop perquè la seva germana la va contraure amb un brot nosocomial quan estava ingressada a l’Hospital de Bellvitge per un ictus. “Només tinc agraïment“, ha dit en referència als sanitaris d’aquest centre, alhora que ha lamentat que “tenim la millor sanitat del món, però la més maltractada també, i això no es diu“.
Menys armes i més vacunes
En aquest sentit, Rossell ha criticat que, tot i les “necessitats que hi ha als hospitals“, els governants facin retallades en sanitat, “com fan amb la cultura”. La cantant s’ha demanat “per què no retallen en altres coses, com en l’armament?“. I ha destacat el fet que “aquest virus no l’hem de matar amb una bala, sinó amb una injecció“. Una reflexió que ha volgut acabar amb una pregunta retòrica: “Aleshores per què ens armem tant?“.
Optimista de mena…
Marina Rossell està “alineada amb els optimistes“. Per això, diu, “vaig fer ‘Tutto andrà benne‘”, que va compondre durant el confinament. Admet les crítiques perquè reconeix que “és l’optimisme dels necis“, però es mostra convençuda que les crisis com l’actual ofereixen sempre oportunitats i porten canvis en positiu per a la humanitat.
Estic alineada amb els optimistes, però, si la cosa no millora i sortim del pedregar, sento que no tinc ganes de cantar
… però sense ànims per cantar
Malgrat aquest optimisme vital, però, la cantautora confessa que, “si la cosa no millora i no sortim del pedregar on som, sento que no tinc ganes de cantar“. Rossell explica que no té “ànim”, quan veu “que està tot tancat, que als hospitals hi ha molts morts i que tot està com està”. Accepta que “la cultura és necessària“, però alhora, diu, “no em vull alinear amb això“.
