Al vestíbul de la Sala Joan XIII de la Institució Cultutral del CIC s'hi exposen fins al 31 de gener una vuitantena d'imatges dels primers anys dels Setze Jutges. La van inaugurar ahir en un acte que commemorava 50 anys del primer concert de tres dels Setze Jutges, que tingué lloc precisament al CIC el 19 de desembre de 1961. "L'acte ha servit també per retre homenatge a Enric Barbat, incorporat als Setze Jutges el 1963 i traspassat fa un mes." Només van assistir a l'acte tres dels Setze Jutges vius, Maria del Mar Bonet i Maria Amèlia Pedrerol i Josep Maria Espinàs. L'escriptor va participar en una rodona amb els estudiosos de la Nova Cançó Jordi Garcia-Soler i David Ferrer, a més de Lluís Serahima, estretament vinculat al grup inicial. Espinàs va recordar amb ironia el primer concert i la gènesi, gens planificada, d'una il·lusió que es va convertir en una manifestació artística i cultural important. JOSEP M. ESPINÀS, escriptor, fundador dels Setze Jutges "Ves per on, veig aquella sala i veig el meu sogre, un conegut, un parent,el cunyat de l'altre...Un públic absolutament inadequat per crear un moviment popular de masses (...) Jo buscava un títol que no hagués de dir, ridículament en aquest cas: nosaltres els catalans, els catalans que canten, les quatre barres de la música...què sé jo...La certa barra de ser tres i mig i dir-nos Setze Jutges." Moment impagable va ser també l'atreviment que va tenir per cantar les primeres estrofes de 'L'estiu', una adaptació del 'Summertime' de Gershwin, que havia fet el pianista Francesc Burrull, músic i arranjador destacat en les primeres gravacions de la Nova Cançó.

Els Setze Jutges van néixer formalment pocs dies abans del 19  de desembre de 1961, al número 27 del carrer de Santaló. Allà es van reunir, entre d’altres, Miquel Porter, Lluís Serrahima, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, que, influenciats per la “chanson” francesa buscaven la manera de donar a conèixer la seva activitat com a compositors de cançons noves en català. El primer recital fou el del CIC (en aquell moment, CICF, Centre d’Influència catòlica Femenina) de tres jutges, perquè Remei Margarit estava indisposada per causa d’un embaràs, i només se’n va sentir una gravació. Cap dels jutges inicials no podia arribar a pensar que acabarien essent els Setze Jutges. Tampoc l’abast d’allò que un periodista no va trigar a batejar com a Nova Cançó.