El vi és un dels elements més ben arrelats en la nostra cultura: és sinònim de celebració i de festa. Aquesta és la proposta amb què, enguany, la comissió de festes del carrer de la Llibertat ha guarnit el carrer per la Festa Major de Gràcia 2024. Prova que, segons alguns dels visitants, superen amb nota.
Quan les coses surten bé provoquen que visquem allò que es diu “un moment dolç”. I d’això, a Gràcia, el monopoli el té el carrer de Sant Medir. La comissió de festes ha presentat una decoració inspirada en la Festa de Sant Medir, coneguda “pel llançament de caramels que hi ha qui recull, des del carrer, amb paraigua”, han recordat els visitants més graciencs.
Homenatges a la festa i als universos creatius
Un dels elements associats a una festa major és la gresca. I en les gresques, a vegades, a banda de la beguda també hi apareixen les substàncies estupefaents. Una de les dècades daurades en aquesta mena de festes va ser la del 1970, amb la psicodèlia.
Al carrer de Jesús han retut homenatge a les gresques d’ara fa 50 anys, amb un recorregut que evoca “l’inici i el final d’una festa en la qual hi ha qui experimenta més del compte” perquè dels colors, la llum i les formes hilarants de les decoracions, “es passa a un terreny on tota festa acaba: el lavabo“, detalla la portaveu de la comissió de festes del carrer de Jesús, Emma Gràcia. I la proposta busca això: “Difondre les fronteres amb distorsions i coses que surten de la teva ment”, insisteix Gràcia.
De fet, sempre s’ha dit dels artistes que és així, sobrepassant marges, com han creat el seu imaginari. A la placeta de Sant Miquel i rodalia, han triat l’univers de Joan Miró. Concretament “d’una sèrie de quadres seus, inspirats en constel·lacions, que va fer els anys 30 i 40 del segle passat”, ha explicat Gabriel Jubete, de la comissió de festes de la placeta. Una decoració en què, basant-se en Miró, ha buscat “colors bàsics com els blaus, els vermells, i els grocs”.
Les constel·lacions que van inspirar Miró és probable que siguin també les que inspiren els calendaris zodiacals. És la proposta de la travessia de Sant Antoni, amb una decoració que evoca una travessa astral. Georgina Samsó, de la comissió de festes de la travessia de Sant Antoni, detalla que “la gent hi participa [amb el guarnit] perquè es pregunta si el que veu és el símbol de Verge o de Gèmini”, per exemple.
Recuperar l’origen
Si totes aquestes propostes expliquen quelcom relacionat amb la festa, que quedi clar que una festa o celebració busca, alhora, recordar. Rememorar o commemorar per no oblidar, una cosa que al carrer de Verdi han volgut fer per tornar a l’origen.
Susanna Font, de la comissió de festes del carrer de Verdi reivindica que “davant la pèrdua de veïns i veïnes a Gràcia, vam voler reivindicar aquells que, anys enrere, van celebrar i organitzar la festa major”. És per això que el guarnit ens trasllada a un envelat, com a exercici de “buscar els guarnits de l’origen“, concreta Font.
Què hi ha més festiu que l’oci?
És la pregunta que, almenys tres carrers, sembla que han volgut respondre aquest any: els de la Perla, el de Providència i el del Progrés.
Aquest darrer ha recordat, segurament, l’oci més contemporani: el de les pantalles i els videojocs. Les decoracions evoquen els jocs i, alhora, les hores invertides —en solitari o en companyia— en títols com Super Mario o Pac man.
Al carrer de la Perla ha recordat les ciutats sense llei pròpies de l’oest nord-americà amb la proposta batejada com a Perla Ville, on no falten els locals de joc, les cases de barrets i els xerifs. I, evidentment, el desordre provocat pels excessos.
Uns excessos que, diu la cultura contemporània, si passen a Las Vegas, “es queden a Las Vegas”. Doncs no direm res més d’aquesta proposta del carrer de la Providència, perquè el que passa a Providència es queda a Providència.
