‘Picasso, rey, monstruo y payaso’, en cartell del 13 de desembre al 7 de gener, és una de les apostes de la Sala Beckett aquest Nadal. Un espectacle en castellà que Rhum&Cia i l’autora, María Folguera, van crear a partir d’un encàrrec de l’Ajuntament de Madrid i el Teatro Circo Price, del qual és directora Folguera.
Segueix els passos d”El diablo cojuelo’, amb què Rhum&Cia ja es va endinsar cap a un plantejament teatral sense renunciar als elements i l’energia del clown i la pista de circ. És, probablement, l’únic esdeveniment de l’Any Picasso que té cert to crític. Com el títol indica, es mostren cares de l’artista malagueny no sempre amables, com la seva misogínia.
Retaules biogràfics
El muntatge es planteja a partir d’una festa d’homenatge al pintor, tot i que ell —o, més ben dit, el seu fantasma— no en vol saber res. “Hi ha també una crítica a tot això que envolta els homenatges”, afirma Jordi Martínez, l’intèrpret que encarna Picasso.
Joan Arqué, també director, interpreta, entre altres personatges, Ramon Gómez de la Serna, narrador que condueix l’acció per diversos retaules biogràfics de l’artista malagueny. “Van d’amable a menys amable”, explica Arqué. En aquests retalls de vida —més important que l’obra en aquest joc escènic— apareixen personatges reals com el pintor Carles Casagemas, el poeta Guillaume Apollinaire i algunes de les dones del pintor.
És el primer cop que intervé una dona, Queralt Albinyana, a Rhum&Cia. Al repartiment hi figuren també Lluc Armengol, el multiinstrumentista Xavi Lozano, Mauro Paganini i Piero Steiner.
