Aterra de nou al TNC la prestigiosa companyia de dansa teatre Peeping Tom. El teatre català és coproductor de la peça ‘S 62º 58′, W 60º 58’, la menys ballada de la trajectòria de la companyia. Un títol difícil al qual el mateix director, Frank Chartier, es refereix com a ‘S62’.
Un muntatge metateatral que la companyia aprofita per parlar de la seva intrahistòria i dels sacrificis que sovint comporta la professió teatral. De fet, les coordenades del títol són les d’una illa real de l’Antàrtic, de nom Deception (“Decepció”). “Després de 23 anys de Peeping Tom volíem parlar de nosaltres i del que hem viscut. Dels sacrificis que hem fet per aquest espai màgic que és el teatre. L’Euridike (De Beul, membre de la companyia), per exemple, passava només tres dies al mes amb el seu fill de dos anys”, justifica Chartier.
Dues realitats
L’obra comença amb una ficció amb un decorat molt realista: un veler atrapat al gel de l’illa Decepció i la seva tripulació intentant sobreviure. Però aviat s’atura l’acció i veiem que només és un assaig de la companyia, que està creant la peça. Els intèrprets parlen entre ells i amb el director, el mateix Chartier, de qui només s’escolta la veu. Al llarg del muntatge es barregen aquestes dues realitats, la de la ficció antàrtica i la dels actors assajant-la (un dels quals, el català Romeu Runa).
I en aquests assajos afloren alguns dels fantasmes de la companyia, com el sentiment de culpa d’un actor per no estar present en els aniversaris del seu fill. Chartier: “Em vaig adonar que a la companyia hi havia diversos traumes, tots lligats amb el patriarcat. Aquest tema és molt present al muntatge”.
Visualment l’obra du el segell Peeping Tom, però és la primera vegada que hi ha poca dansa i molt text (en anglès, sobretitulat en català). ‘S62’ fa funcions entre el 5 i el 16 de juny de dimecres a diumenge.
