Immersos en les vaques magres de gener i en aquests dies de fred que aixeca les pedres, al btv llengua ens hem proposat capbussar-nos en els misteris de la paraula hivern i incloure-la als nostres ‘Mots endiumenjats’ procurant no congelar-nos de fred.
Et convidem a abrigar-te bé per acompanyar-nos-hi. Per la nostra banda, mirarem d’analitzar el mot i resoldre alguns dubtes curiosos: sabies que va anar de poc que hivern no perd la hac? Per què? És el mateix hivernar que hibernar? Som-hi!
Pompeu Fabra es va quedar sol defensant “ivern”
Hivern prové del llatí HIBERNUM TEMPORE (“temps hivernal”). Com en molts altres casos, aquesta hac inicial s’ha decidit conservar per raons etimològiques, és a dir, per recordar que en llatí hi era, i també per coincidir amb altres llengües romàniques. Tot i això, val a dir que en italià i occità es va suprimir. I va venir d’un pèl que en la nostra llengua no passés el mateix.
Ens ha semblat interessant descobrir que, en el cas del català, aquesta idea de prescindir-ne també es va estudiar a finals del segle XIX i principis del segle XX. En el primer cas, va ser amb la “campanya lingüística de l’Avenç”, en què Pompeu Fabra i alguns companys seus van reclamar algunes reformes ortogràfiques, entre les quals hi havia suprimir aquesta lletra. Volien eliminar-la per “posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat”. Consideraven que només tenia sentit mantenir-la amb valor diacrític, és a dir, per evitar confusions i distingir, per exemple, ho (pronom) de o (conjunció); però que no tenia sentit mantenir-la perquè en català no tenia cap valor fonètic.
Anys més tard, Fabra va presentar al Congrés del 1906 les Qüestions d’ortografia catalana i va proposar novament eliminar la hac. Finalment, el 1913 van aparèixer les Normes ortogràfiques, però, malgrat la defensa de Fabra de la seva proposta, no va tirar endavant. Tal com explica Josep Ruaix i Vinyet en un article sobre aquest tema:
Però la seva proposta no prosperà, sinó que les hacs etimològiques es conservaren, sigui per tradició, sigui per correspondència amb altres llengües, sigui també, en alguns casos, pel valor diacrític que té aquest signe gràfic
Podem “hivernar” o “hibernar” fins que passi la garrotada de gener
Una de les coses que poden sobtar és precisament que podem trobar al diccionari els mots hivernar i hibernar. El més normal seria pensar que si tenim hivern, el verb hauria de ser hivernar. Per què tenim, doncs, també hibernar? Volen dir tots dos el mateix?
Si fem cerca al diccionari, veurem que hivernar vol dir “passar l’hivern en un indret”. En canvi, hibernar vol dir “estar en hibernació”. I hibernació fa referència als fenòmens biològics que l’hivern provoca en alguns mamífers i ocells, que els fa aïllar per resistir el temps advers. També vol dir “inactivitat o inèrcia”. Finalment, també designa un procés a què se sotmeten els olis comestibles.
Aquesta alternança entre v i b s’explica pel fet que els dos mots provenen d’arrels diferents. Hibernar prové del mot llatí directament, per això en conserva la grafia amb b. En canvi, hivernar ens ha arribat seguint l’evolució natural del mot en llatí vulgar. És el que anomenem mots cultes (hibernar) o mots patrimonials (hivernar).
