El Gran Teatre del Liceu estrena la producció més transgressora de la temporada, ‘Orgia’, amb partitura d’Hèctor Parra i llibret de Calixto Bieito a partir de la peça teatral homònima de Pier Paolo Pasolini. No se li pot imputar res a Bieito, director escènic que fa anys va aixecar polseguera al Liceu amb alguna posada en escena polèmica. El mèrit és de l’escriptor italià, autor d’una tragèdia que furga en els racons més foscos de l’ésser humà.
Parra i Bieito han volgut ser fidels a l’original, per bé que el text de l’obra, en italià, s’ha hagut de retallar per tal que els intèrprets el puguin cantar. La primera escena ens mostra un home disfressat de dona que s’ha penjat del sostre del seu pis. L’òpera és un “flashback” per il·luminar el motiu del suïcidi. “És un homosexual que ha complert els estàndards socials imperants i se suïcida per acusar la societat d’haver-lo fet passar per l’adreçador”, explica Parra.
El vessant fosc de l’ésser humà
L’acció transcorre sempre al pis d’aquest home, casat i amb dos fills petits. El matrimoni, mal avingut, canalitza la seva frustració entregant-se a pràctiques sadomasoquistes. Una història fosca amb desenllaç de tragèdia grega. “És una peça de teatre de paraula poètica, molt ben escrita, sobre la cara fosca que tota persona té”, afirma el compositor.
Parra ha begut de múltiples influències (de Schönberg a Mahler passant per Puccini) per compondre una partitura contemporània que interpreta una orquestra de cambra sota direcció de Pierre Bleuse. “Soc un compositor del segle XXI i he fet música electrònica. El que sona beu d’aquest treball amb l’electrònica”, comenta Parra.
‘Orgia’ és una òpera per a tres úniques veus. Són, en les dues funcions (11 i 13 d’abril), les de la soprano lituana Aušrinė Stundytė, el baríton alemany Christian Miedl (el matrimoni) i la soprano biscaïna Jone Martínez en el paper d’una prostituta.
