El Diccionari de la llengua catalana (DIEC) ha incorporat noves paraules en català aquest 2024. L’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública la llista de mots que des d’aquest dilluns, 8 de juliol, s’han afegit al diccionari. Són, en total, 78 els termes que s’han inclòs en aquesta ocasió i abasten àmbits molt diversos, com la gastronomia, els mitjans de comunicació i les noves tecnologies, l’actualitat, la sociologia o els esports, entre d’altres. Gorro, esnifar, gomina, mono, gintònic o pàdel són alguns dels mots destacats que ja són al DIEC.
Moltes de les paraules que s’han inclòs al DIEC ja s’utilitzaven i són mots correctes malgrat no aparèixer en el diccionari. Ara senzillament s’hi han incorporat. A més, com en altres ocasions, també hi ha actualitzacions i significats nous de termes que ja eren al diccionari.
Noves paraules en català el 2024: alguns exemples
En l’àmbit de l’alimentació, ja són al diccionari xistorra, xapata, tempura, tiramisú, panga, pita, kebab, llucet, halibut i mots com càtering o rostisseria. Pel que fa a mitjans de comunicació i noves tecnologies, s’hi han inclòs pixelar, itinerància, internet, mèdia i mediàtic, fotoperiodisme i fotoperiodista. També hi podem trobar ciberatac, gihad i gihadisme, precaritzar i precarització i, en el camp dels esports, rebotejador i rebotejar o pàdel.
Es dona el cas que entre els termes que s’han inclòs en aquesta ocasió al diccionari hi ha gorro, que va ser un dels termes proposats a neologisme de l’any 2023 en la categoria de paraules corrents.
Un espai per a dialectalismes i de registre col·loquial
En aquesta actualització també destaquen mots que s’han considerat dialectals i no tenien entrada pròpia al diccionari. Són, per exemple, bresquiller o bresquillera (marcat com a valencià al Termcat dins l’entrada de presseguer); renyó o renyonada i pataca, marcats com a dialectals al Diccionari català-valencià-balear.
D’altra banda, també ha entrat al diccionari normatiu el verb esnifar amb el significat d'”aspirar pel nas una droga“, i mono com a “síndrome d’abstinència” i “ànsia que sent algú de reprendre una activitat pel plaer o benestar que li reporta“. En tots dos casos, els mots apareixen marcats com a “emprats popularment”.
Actualitzacions i nous sentits de mots que ja eren al diccionari
A més d’aquests mots que ja podem trobar al diccionari, l’actualització també inclou articles del DIEC que s’han canviat per incloure, eliminar o modificar els exemples o significats que hi havia.
En ciències naturals, s’han afegit significats a biològic, ecològic o geogràfic per recollir les referències que van més enllà de l’àmbit de la ciència a què remeten. Pel que fa a actualització de les entrades, afroamericà, -ana s’ha modificat i ja no fa referència als “negres africans transportats com a esclaus a Amèrica o als seus descendents”.
D’altra banda, una tireta ja és també una tira adhesiva per protegir ferides; una baguet, una barra de pa originària de França; un paquet no només és un farcell o un conjunt de coses que lliguem o embalem juntes, sinó que també és l’embalatge que conté el producte, com un paquet d’arròs; i terrassa o distribuïdor han inclòs el significat que tenen en una casa.
Quant a alguns verbs, han incorporat algun canvi pel que fa al règim. Així, per exemple, en l’entrada de clicar s’hi ha afegit l’ús transitiu, de manera que tant podem clicar sobre una icona com clicar una icona, i els verbs entrenar i escalfar inclouen un exemple intransitiu però no pronominal i tant podem entrenar-nos o escalfar-nos per a una cursa com entrenar o escalfar per a una cursa.
Què vol dir que un mot entri al diccionari?
Si mirem amb deteniment la llista de mots inclosos al diccionari, el més probable és que se’ns faci estrany que, en algun cas, siguin paraules d’ús freqüent, com aerolínia, autocaravana, gomina, mantra, manualitats o tetraplègic. Cal recordar, però, que el pas d’un mot al diccionari general vol dir que té un ús tan estès que hi ha d’aparèixer. Ara bé, que un mot no el trobem al diccionari no vol dir que no sigui ben format i, per tant, correcte. De fet, aquests exemples citats expliquen precisament això, que eren mots d’ús en el dia a dia dels catalanoparlants. L’única cosa que s’ha fet ara és incorporar-los al diccionari.
Sovint, la llengua va més ràpida que no pas la normativa i això fa que es creïn neologismes per expressar la realitat que vivim. Entre les tasques de les institucions que vetllen pel català hi ha que aquests termes es vagin normativitzant, és a dir, que esdevinguin normatius. Això a vegades es tradueix en l’acceptació de la forma que s’ha estès, ja sigui catalana o un manlleu. D’altres, es proposa una forma normativa diferent.
Les actualitzacions del DIEC
Des que es va publicar el 2007 la Secció Filològica ha anat introduint diverses esmenes a la segona edició del DIEC, en alguns casos, a partir de suggeriments dels parlants. Les actualitzacions del DIEC són bianuals des del 2020. A mesura que s’aproven les modificacions a la Comissió de Lexicografia s’incorporen al diccionari en línia i, quan se’n fan noves impressions, també a la versió en paper. En aquest cas, les modificacions recollides al DIEC aquest mes de juny són de les sessions de la comissió entre el desembre del 2023 i el març del 2024.
