“L’aspecte de la plaça Reial ha canviat molt des de principis dels 80. Algunes coses, però, hi perduren, com la sala Sidecar”. Roberto Tierz va ser un dels quatre fundadors del Sidecar. La primera sala que va apostar pels corrents musicals hereus del punk, inclosa la Nueva Ola madrilenya. En tres dècades ha programat alguns artistes internacionals de pes, però s’ha distingit sobretot per donar suport a l’escena local emergent. En donen fe un centenar de pòsters penjats aquests dies a les parets, mostra d’una col·lecció d’un miler que es pot visionar al web de la sala. ROBERTO TIERZ, director del Sidecar “Fa poc va estar tocant el Ruben de La Pegatina, i recordava que l’alternativa la va tenir aquí... Ara veus La Pegatina i estan voltant per tot el món.” La sala és filla d’una època i una efemèride com la dels 5.000 concerts requeria algú representatiu. Nick Lowe va ser un músic clau a finals dels 70, com a artista i com a productor d’Elvis Costello, Gaham Paker o Pretenders. ROBERTO TIERZ “Podem establir un paral·lelisme entre la carrera de Nick Lowe, que comença a finals dels 70, començament dels 80, i que arriba a l’actualitat en plena forma. Creiem que nosaltres també.” Darrerament Lowe s’ha inclinat per la música d’arrel americana que el va marcar de jove. Això l’ha dut a gravar nadales americanes, que al Sidecar va interpretar sol o acompanyat per la banda de surf Straitjackets. Un repertori que ni fet a mida per a la celebració del Sidecar en aquestes dates.
