A banda de la faceta com a periodista, Carles Capdevila, sempre serà recordat per escriure, sobretot experiències vitals. “Comunicava molt bé tot allò que veia al seu voltant i que molts som incapaços d’explicar. Era un comunicador les 24 hores del dia”,  diu d’ell Esther Vera, actual directora de l”Ara’, que ha recordat Capdevila en una entrevista a betevé 91.0fm. Vera l’ha definit com una persona molt dinàmica “tot el dia feia coses, tot el dia maquinant”. Segons la directora de l”Ara’, Capdevila no ha hagut de fer un gran esforç escrivint fins al darrer dia, perquè “li sortia així, ha volgut gaudir de pensar, d’escriure fins que ha pogut”.

Nascut a Hostalets de Balenyà, els inicis de la trajectòria de Capdevila als mitjans de comunicació van ser al diari ‘El 9 Nou’ als anys 80. També va exercir a l”Avui’ i el 1991, coincidint amb la guerra del Golf, va liderar un rotatiu modest, el ‘Diari de la Pau’. Després de dos anys als Estats Units, va tornar a Catalunya el 94, quan va començar una etapa de prop de 15 anys a TV3 i Catalunya Ràdio, amb èxits com l”Alguna pregunta més?’ o ‘Malalts de tele’.

El 2010 va fundar i dirigir el diari ‘Ara’ i va ser-hi al capdavant fins fa dos anys. El 24 de novembre del 2015 el periodista va anunciar en un emotiu discurs a la redacció de l”Ara’ que deixava el càrrec de director del diari per centrar-se en la seva malaltia. “Ara i aquí us anuncio formalment que deixo de ser el vostre director per sempre, us acabeu de lliurar de mi com a cap. L”Ara’ ha estat el projecte de la meva vida, però ara el projecte de la meva vida és la meva vida”, va dir-los.

Capdevila també serà recordat per escriure, sobretot experiències vitals. La més destacada, la de pare, però amb la missió de divulgar educació per a pares. I ho feia amb un estil que combinava l’humor i les reflexions filosòfiques.

La carrera de Carles Capdevila va tenir un punt culminant i de reconeixement a la seva tasca el 14 de novembre de l’any passat, amb el Premi Nacional de Comunicació. Allà va aprofitar l’ocasió per denunciar les ingerències polítiques als mitjans i reivindicar la seva professió, la de periodista: “Els poders, tots ells, no suporten la llibertat de premsa. Són un perill enorme per a la democràcia, per a la llibertat i per a la llibertat d’expressió. És l’hora de ser valents i coherents” , va afirmar Capdevila. Una defensa de la tasca periodística i de la separació dels poders que va convertir en una lluita personal en els darrers anys de la seva vida.