Fa uns mesos, el sextet de rumba i mestissatge barceloní Maruja Limón va publicar només la cara A del disc Te como la cara i ara publiquen la cara B. Dues de les integrants de la banda, la baixista Carla González i la trompetista Mila González, han reivindicat al betevé directe que tot i la tendència de la indústria de promocionar els solistes, les bandes encara són molt importants.
El primer senzill de “Te como la cara (B)” és Yo no estoy pa esto, una clara declaració d’intencions en contra de les relacions d’amor tòxiques. Una reivindicació en clau femenina que ve a sumar-se a la queixa que fan com a grup format per només dones. No entenen perquè a bandes com per exemple els Beatles mai no se’ls ha preguntat perquè no hi havia presència femenina. I elles, expliquen, sembla que s’hagin de justificar: “La igualtat queda lluny, sempre vas amb el sobrenom de banda femenina”.
En aquesta segona part del disc hi han participat fins a cinc productors diferents per a vuit cançons. Noms com David Soler, Marcel Bagés, Chus Tobalo i Raúl Espinar. Tots d’estils i maneres de treballar ben diferents, però respectant i mantenint l’essència de Maruja Limón. La banda, que està a punt de fer 10 anys, ja ha avançat que tenen pensat celebrar-ho d’alguna manera. De moment, qui les vulgui veure en directe a Barcelona haurà d’esperar a l’1 de març del 2025, a la Sala Apolo.
