Alguns dels criteris per apropar els continguts dels museus a tota la ciutadania són fàcils i força obvis, com ara millorar la il·luminació i fer textos clars, breus i de lectura fàcil per facilitar-ne la comprensió. D’altres, però, són una mica més complicats d’aplicar perquè hi ha ha menys experiència. Per exemple, introduir recursos específics per a les persones amb dificultat de visió o amb problemes auditius, com ara les maquetes, les rèpliques a mida real, els espais tàctils o els espais amb audiodescripció. Unes mesures que, segons aquest decàleg, coordinaria el “responsable d’accessibilitat” que haurien de tenir tots els museus. De moment, però, aquesta és una figura força inusual als equipaments de la ciutat. Per exemple, en el cas del Museu del Disseny, on s’ha presentat el manual, hi ha “una persona que no només es dedica a això” sinó que hi treballa a través del departament d’activitats, explica Pilar Vélez, la directora.
El Museu Blau, entre els més accessibles
Segons la tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, aquest decàleg és una “eina” de treball per als museus però, ara caldrà que aquests hi dediquin una part del pressupost a implementar-la, “com fan els grans museus a escala internacional”. Per Ortiz, cal que Barcelona, que ha estat “pionera en l’acessibilitat física”, es posi al dia en accessibilitat cultural. Actualment no tots els museus de la ciutat són accessibles. Entre els millor preparats hi ha el Museu Blau, la Fundació Miró o La Pedrera. Per al col·lectiu de persones cegues o amb dificultat visual cal un canvi de mentalitat, “tenir en compte que tothom té dret a gaudir de manifestacions culturals siguin les que siguin“, afirma la Paquita, que és cega. L’Anna, que té visió reduïda,explica que quan vol anar a un museu a Barcelona intenta fer-ho acompanyada perquè no sap què es trobarà i que, inclús, a vegades li han demanat que avisi amb antelació per poder-la atendre.
