Manifesta 15 “està aconseguint una cosa molt difícil”: que hi formi part gent de dins, però també de fora del món de l’art. Aquesta és la diagnosi que fa l’artista Eva Fàbregas del primer mes de l’esdeveniment a Barcelona. La ciutat i l’àrea metropolitana continuaran acollint la 15a edició de la biennal nòmada europea fins al 24 de novembre.
Són 17 els espais que funcionen com a campament base de Manifesta. A Sant Adrià de Besòs, per exemple, les Tres Xemeneies és un dels punts més atractius de l’esdeveniment, ja que s’obre al públic per primera vegada. Hi ha presentacions tant a l’interior de l’antiga sala de turbines com a l’exterior i al seu voltant. Fàbregas ha explicat a betevé directe que aquesta és la gràcia de Manifesta: “El públic local va per veure aquests espais i, de retruc, es troben amb una exposició. Poden gaudir de l’art de manera fàcil sense haver d’entrar en un museu, que a vegades provoca reticència”. Tania Safura Adam, també artista, considera que serveix per “viure la ciutat des d’un altre punt de vista i retrobar-te amb ella”.
Art a partir de la supuració del cos
Eva Fàbregas i Tania Safura Adam són dues de les 90 artistes que presenten els seus treballs en aquesta biennal. Fàbregas exhibeix a Mac Presó, a Mataró, Exudate, una instal·lació de gran format que representa la resposta natural del cos quan es lesiona i ha de cicatritzar. El seu objectiu és que el material entri “per l’estómac”, ni pels ulls ni pel cor.
Dotar de materialitat els records
“Arxius negres: fragment d’una metròpoli colonial” és la proposta de Tania Safura Adam, una recreació de la memòria col·lectiva de les persones que han format part de la ciutat, però que no han quedat reflectides enlloc. Un dels reptes a l’hora de crear la seva exposició, que es pot visitar a l’antiga editorial Gustavo Gili, ha estat dotar de materialitat els records de les persones amb què ha parlat pel seu treball d’investigació. Ara, aquests records són llibres o imatges, entre altres elements.
Les dues artistes consideren que, més enllà de Manifesta, caldria continuar apostant perquè els ciutadans puguin accedir de manera senzilla a l’art, trobant-lo en espais singulars.
