‘La Barcelona fotografiada de Ginés Cuesta’ és un viatge en el temps i, sobretot, un homenatge pòstum a un fotògraf que va capturar l’essència del Verdum als anys 60. La imatge més coneguda i icònica és la de les dones al safareig de les Cases del Governador, que ara il·lustra la placa que recorda aquest espai desaparegut. Però, a més, Cuesta (1945-2023) va fer milers de fotografies que sovint són els pocs testimonis que tenim d’aquella època i aquells barris. “El que fa Ginés Cuesta són imatges imprescindibles per a la història de la fotografia de Barcelona“, afirma Isabel Segura, autora del llibre.
La bellesa a l’espai públic
Segura destaca el valor històric i artístic del fotògraf. “En aquella època quan es feien fotografies d’aquests barris, eren pejoratives. Ginés entén el barri com una comunitat i troba la bellesa quotidiana de l’espai públic“. Va aconseguir retratar la comunitat, tant al carrer com a casa seva. Un exemple és la fotografia de la seva veïna, la Gertrudis, al menjador cuina d’una de les Cases del Governador, de tan sols 22 m².
Un llibre dividit en tres etapes
Isabel Segura ha fet realitat el llibre a partir del miler de fotografies que Ginés Cuesta va cedir en vida a l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris, amb qui va col·laborar activament als darrers anys. Després d’una àrdua selecció, en va triar una vuitantena que va dividir en tres recorreguts vitals de l’autor: les dues etapes en què va viure al Verdum i, entremig, quan es va traslladar al centre de Barcelona. “És una descoberta de la ciutat des d’una altra perspectiva, no li interessa la monumentalitat”.
La tècnica sempre és la mateixa. Aquella que Ginés Cuesta definia com a “fotografia al pas”. Disparava i capturava allò que li cridava l’atenció al carrer. I el resultat són fotos espontànies i plenes de vida.
Una vida intensa
Ginés Cuesta va iniciar-se a la fotografia l’any 62 i va fer milers de fotografies. No s’hi dedicava professionalment, sinó que compaginava la seva passió amb feines de pintor, cuiner, guionista, actor i, fins i tot, de mariner.
Va tenir una vida molt intensa, que Segura recull a partir de les converses que van mantenir quan començaven a treballar en el llibre. Havia de ser un reconeixement, però Ginés va morir el 16 de maig del 2023, de manera que ara es va reconvertir en un homenatge a la seva memòria.
